Partim d'un mateix supòsit: la impressora que tant utilitzem per treballar se'ns espatlla. Per solucionar aquest problema, en una fórmula de mercat, avisem una empresa de servei tècnic i li paguem perquè ens repari l'avaria. En un sistema jeràrquic, el que fem és trucar al responsable de manteniment de la nostra organització perquè se'n faci càrrec. La tercera possibilitat és la del model que podríem denominar "social transaccional", gràcies al qual, molt sovint, els conflictes es resolen a casa. Així, el propietari de l'aparell demana ajuda a un veí expert en tecnologia. És possible que, a la setmana següent, el propietari de la impressora li torni el favor regant-li les plantes de l'apartament mentre ell és fora, en un simposi. Abans del bum digital, les motivacions per traslladar aquest patró a les necessitats econòmiques de major envergadura eren massa febles. Però avui, al marge de les pressions sectorials -taxis, hotels, etc.-, hi ha alguna raó lògica per la qual aquesta col·laboració no es pugui aplicar extensivament seguint les pautes de l'intercanvi social que cada dia tots portem a terme sense pensar-hi?
