Després dels atemptats de Brussel·les, una de les imatges que més ha circulat per les xarxes socials ha estat la de Tintín plorant (Tintín va ser creat per un belga, Hergé). I en un altre meme molt difós aquests dies ploraven Tintín i el seu gos Milú. I en un altre ploraven ell i el Capità Haddock, i a més ploraven a llàgrima viva, com hauria dit el mateix Tintín en algun dels seus àlbums, i sempre amb un condescendent to de sorna, perquè Tintín no era un personatge gaire aficionat a plorar ni que tolerés fàcilment el plor en els altres. Que jo recordi, Tintín només plora a Tintín al Tibet quan troba al seu vell amic Tchang a l'Himàlaia, refugiat en una cova després d'un accident aeri. I potser plora a El lotus blau, un altre episodi també relacionat amb el seu amic xinès Tchang, que era el transsumpte d'un amic real del mateix Hergé amb el qual va tenir una relació d'afecte que va durar tota la vida. Però és difícil recordar altres escenes lacrimògenes de Tintín. Al reporter que mai va escriure una crònica l'hem vist centenars de vegades perseguint cotxes, i volant en hidros i en biplans, i seguint la pista a dotzenes de personatges diferents gàngsters i falsificadors i sonats i milionaris malèfics, i fins i tot disparant amb una pistola i amb una metralleta encara que mai arribés a matar ningú, però plorar, el que es diu plorar, se l'ha vist molt poques vegades. I és que el seu món, el món de Tintín i d'Hergé, no havia caigut encara en la pornografia sentimental que ara ho envaeix tot. És curiosa aquesta fascinació pel plor que ens ha assaltat en aquests últims temps. És com si davant les situacions adverses o que ens superen només sabéssim posar-nos a plorar com nens desvalguts. Però en certa mesura, que Tintín es posi a plorar és just el que esperen els capsigranys que es van fer matar o que van posar les bombes a Brussel·les (i abans a París i a Londres i a Madrid i a Egipte i a Tunísia i en centenars de altres llocs del món). I tractant-se dels atemptats de Brussel·les, jo m'esperava una reacció una mica més irada per part dels fans de Tintín. Per què ningú ha difós un meme amb el capità Haddock dient pestes dels gihadistes i cridant algun dels seus meravellosos insults? N'hi ha alguns, com batxibozuk i iconoclasta, que encaixarien molt bé en el perfil dels terroristes, ja que els batxibozuks eren mercenaris cruels al servei de l'imperi otomà, i els gihadistes actuen amb fúria iconoclasta quan destrueixen les imatges i els temples que consideren idòlatres. Però hi ha molts altres insults del capità Haddock que semblen fets expressament per als gihadistes. Tanoca, per exemple. O antropopitec. Repetim-ho amb la iracunda veu de Haddock, ben regada per una ampolla de whisky Loch Lomond: "Antropopitec!" Oi que sona bé? Tintín no era un racista ni un petitburgès idiota, com ens han fet creure alguns capsigranys. Ara mateix hauria rebut encantat als refugiats sirians detinguts en uns camps de trànsit que s'assemblen molt als camps de concentració. O millor encara, seria a l'Egeu ajudant els refugiats que s'enfonsen en les barcasses, o a Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, intentant obrir un esvoranc en el filat que impedeix el pas a uns desgraciats que ho han perdut tot. Però el que mai faria seria plorar com una magdalena davant dels batxibozuks que es fan esclatar per pur odi a tot el que representaven Hergé i altres belgues grandiosos com Jacques BrelGeorges Simenon. Hi hauria plorat Brel, l'home que va compondre ¿Por qué mataron a Jaurès? ¿I hauria plorat el comissari Maigret, que era francès però havia estat creat per un belga de Lieja? Ho sento, però em costa molt creure que la seva reacció seria posar-se a plorar de pena i desesperació i impotència. No, res d'això. Tintín i el capità Haddock, i Milú, i fins el professor Tornassol, que inventaria algun artefacte per fer-los front, i no diguem ja Dupont i Dupont, que ja se n'haurien anat a Raqqa disfressats de milicians de l'Estat Islàmic, amb una barba postissa i un turbant ple d'inscripcions alcoràniques sabrien fer front als gihadistes, i almenys sabrien riure's d'ells i amenaçar-los amb el puny, i cridar-los tot el que són, batxibozuks, sí, però també iconoclastes, i antropopitecs, i capsigranys, i anacoluts, i coleòpters. I moltes coses més.