Per qui toquen les campanes

29.03.2016 | 08:52

és el títol de la novel·la que Ernest Hemmingway dedicà a la seva crònica sobre la guerra civil espanyola. El prengué d'una frase que havia escrit el poeta anglès John Donne a principis del segle XVII: "Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada home és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n'emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d'un dels teus amics, o la teva pròpia casa. La mort de qualsevol home m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu".

A Roses, però, sempre hem volgut anar més enllà. Més que interessar-nos per a qui cridaven les campanes, que ho teníem clar, el que volíem saber era qui cony les estava tocant, qui era el responsable de tots aquells pics i repicons? I aviat vam trobar la resposta: el campaner -o "campanero" que li dèiem abans de que vinguessin a explicar-nos que al "palillo" de tota la vida cal dir-li escuradents- era l'Alfonso -Alfons Magester-, un pescador que va decidir canviar les humitats del mar pels fums de la seva planxa, que a més li permetia dedicar-se a la seva gran passió - el Barça. "La Campanera", com es deia la seva primera "tasca" al carrer de Sant Sebastià, i també "Cal Campaner", que és com els rosincs li van rebatejar el local quan el va traslladar cap al carrer Puig Rom, fa molts anys que ofereix als seus clients el millor peix de la badia. Això sí, si demanaves que baixessin el volum de la tele perquè havies vingut a sopar i no pas a veure el partit, et "convidaven" directament a cercar la tranquil·litat a casa teva!

Avui, tot això ha evolucionat. L'Alfonso està retirat i del local, ara al carrer del Mossèn Carles Feliu, se'n han fet càrrec els seus fills, Anna i Marc, tot i que el regnat de la planxa el porta el seu gendre, en Joan Romero, un veritable fenomen no només a l'hora de preparar els peixos que s'han menjat tota la vida, sinó que li ha afegit uns postres que són per llepar-se els dits. En Joan ha fet evolucionar la cuina fins el punt que inclús en Ferran Adrià apareix a gaudir-la de tant en tant. I el hooliganisme culer ha deixat pas a un suport blaugrana mesurat i civilitzat, que atrau fins i tot a l'expresident Sandro Rosell. Des de la setmana passada, però, Cal Campaner ha tornat a reinventar-se, tot convertint-se -finalment- en un restaurant "com Déu mana", amb el propòsit de mantenir viva l'essència d'oferir el millor peix que es pot trobar a Roses. D'aquell temps queden les fotografies, un escut i la campana que li van regalar a l'Alfons fa moltes dècades i que ara toquen els seus "hereus" -i ja saben vostès per a qui!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema