· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

30.03.2016 | 08:41

Artesania que torna
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí .
En un moment en què quasi tot es fa industrialment, cal recordar que hi ha qui treballa de forma artesanal i a la vegada de forma moderna. En aquests últims mesos he fet un curs de serigrafia ceràmica a l'Escola d'Art Municipal La Mer?cè de Girona. El seu professor, Jo?sep Motas, juntament amb la se?va dona, Irina Grosu, fan serigrafia. I no la fan sobre teixits, fusta o paper, que són els suports més tradicionals; sinó que la fan sobre ceràmica.
Bussoga, paraula que es deia ?abans a Sant Jordi Desvalls (comar?ca del Gironès), és el nom que té l'empresa que porten ells dos en el centre d'aquesta població. M'expli?quen que bussoga és un nyanyo, com un accident, com una idea que surt del cap accidentalment. Ells es dediquen des de la creativitat a la producció artesanal de ceràmica serigrafiada a mà, a partir d'uns dissenys de creació pròpia molt personals i innovadors, creativament parlant. També col·labo??ren amb d'altres artistes i disse?nyadors i fan, com no, exposicions de rajoles serigrafiades. De vegades els arriben també encàrrecs destacats per omplir de rajoles terres o parets, o fer murals a diferents parts del món.
La serigrafia ceràmica és una tècnica molt antiga, però ara artesanalment ja no es fa. Ara les empreses que s'hi dediquen ho fan a l'engròs, de forma industrial i imprimeixen en digital. Per aquest motiu, que hi hagi qui s'encarregui de conservar una tècnica tradicional ja és molt valent i, si a més a més, ho fan amb dissenys també valents, encara té més valor.

Recordada amiga
Paquita Xarles Arnau. girona.
El dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, ens va deixar la me?va amiga Rosa, una de les millors amigues que he tingut a la vida. Et dedico unes ratlles de gratitud i record. Jo era una adolescent quan vaig entrar al teu cosidor, on vaig aprendre moltes coses, no solament ens ensenyaves a cosir, també ens educaves i ens feies responsables, no eres només la nostra modista, eres una amiga. Els diumenges a la tarda els passàvem juntes als locals de la parròquia que el mossèn havia habilitat per als joves, fins hi fèiem teatre, el teu novio Miquel, més tard el teu marit, ens posava sardanes amb la gramola, sovint fèiem berenades pels prats i fonts del poble, el berenar el portavem de casa, eren altres temps. Tu eres de les grans, sempre estaves a punt per allargar-nos la mà. El temps va passar, cada un es va col·locar, però l'amistat va continuar encara que no ens vèiem gaire sovint.
Has tingut una llarga vida, Rosa, amb problemes i alegries com tothom. Has acabat la vida terrenal, al cel ens tornarem a trobar per no separar-nos més, mentres accepta el meu record i un gràcies molt gran.

Maleïdes petadores
Joaquim durall. porqueres.
El tema de les petadores al Puig Suris de Banyoles, molt lluny d'arreglar-se, s'agreuja.
Cada 20 minuts, durant tota la nit, unes petadores molt fluixes, i altres que no ho són tant, al voltant de la urba?nització, no em deixen dormir i són una tortura. Ara n'hi ha que no saps ni d'on vénen, ja que són com espetecs elèctrics o d'ultrasons. Mires el rellotge i no falla; a les hores, a las hores i vint i menys 20. Altres cops canvien a la mitja hora, a menys 10 i a i 10; i si no als quarts.
Si no s'acaba amb aquest atemptat ecològic, que per mi es un abús inacceptable, les petadores acabaran amb mi.
Us prego la màxima dedicació a les autoritats, ja que altres pagesos fan servir sistemes no acústics molt més eficaços.
Moltes gràcies per l'atenció i espero que acabeu, per sempre, amb aquesta continuada tortura tan i tan irracional i antiecològica, tortura d'un pagès sense cap criteri.

Com es pot ésser tan «burro»?
JOSEP  MARIA  BOSCH. girona.
És tan evident que qualsevol persona ho entén: Si el Parlament pot controlar l'executiu, en condicions «normals», amb molta més raó, el pot (i l'ha de) controlar, quan l'executiu està «en funcions»É entre d'altres raons, perquè en un executiu en funcions manca el mandat democràtic. Però això, tan senzill que fins i tot ho entenen els de Ciutadans, no hi ha manera que ho compren?guin els «pepers». És difícil d'entendre, encara que quan veus les manifestacions dels Marotos, Santamarías, Maíllos, Hernandos, Rajoys, Aguirres, etc. etc... la cosa és fa molt més entenedora É igual passa, si agafem els «pepers» de «Km. Zero» (Verays, Millos i Santamarías).
Tal com hem vist sempre, n'hi ha prou amb el fet de que el PP faci una manifestació del seu «absolutisme» que, acte seguit, Ciutadans, també diu la seva, en un intent histèric i obsessiu de demostrar qui és l'autèntic hereu del franquisme. Així, a aquesta idiotesa del PP, els de Ciutadans hi han contestat amb una altra de superior nivell: ara resulta que, segons ells, Catalunya no és un país. Sí, sí, tal com ho senten. Suposo que, preocupats pel fet de que Catalunya vulgui deixar d'èsser una «unidad de destino en lo universal», els Ciudadanos han inventat aquesta ximpleria É que tan sols ells, poden entendre... Ells i els seus valedors filosòfics, partint del seu sempre admirat José Antonio.
I és que, tal com diu el refranyer, els plats s'assemblen a les olles. Ciutadans, una invenció de tipus robòtic i marca blanca del mateix PP, per tal de distreure'ns de la corruPPció global que acabava de fer-se pública, acaba de fer els seus pinitos amb el PSOE, com si s'hagués fet granÉ no es preocupinÉ Ciutadans tornarà al PPartit, per tal d'enganyar els espanyols, defensar la corruPPció i, sobretot, fer-nos tot el mal que puguin, als catalans. Perquè si una cosa clara tenen els dos partits (els «vasos comunicants» entre ells els delaten) és el seu ferotge anticatalanisme.
I, entretant, molts de nosaltres ens seguirem preguntant... Com és pot ésser tan «burro»? Sort que, una vegada més, tindrem els Sorayos, Arrimadas, Maíllos, Aguirres, Marotos, Hernandos, Millos, Verays, Santamarías, Rajoys, Mejias, Cañas, etc. etc... que faran que la resposta sigui «de manual».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema