És una de les pèrdues que hem sentit profundament. Però el buit que deixa l'omple la satisfacció de la feina feta. I és que si el Barça és més que un club, Johan Cruyff era més que un futbolista, més que un entrenador. Amb la seva visió objectiva i senzilla de la realitat, Cruyff va contribuir en gran manera al creixement de l'autoestima dels catalans. Era un personatge influent enllà del futbol. «Veig sempre com un dèficit dels catalans que mai s'atreveixen a anar al cent per cent quan volen una cosa», deia. I afegia: «Què importa si comets un error? Jo sóc de la mentalitat que dels errors se n'aprèn. No s'aprèn dels encerts, només s'aprèn dels errors». Els cruyffistes hauríem, com a últim homenatge, de seguir els seus ensenyaments i superar per sempre el fatalisme i el pessimisme que ens estaca. «Contra el Madrid perdrem? No, guanyarem!». Perdrem la lliga? No, la guanyarem!». Aquesta és l'esperit de qui es va sentir sempre com «un català més» i va batejar el seu fill amb el nom de Jordi, malgrat que el registre espanyol es negués a inscriure'l amb aquest nom. «Alguns encara malparlen de Pep Guardiola. És increïble. Amb el que ha fet!», deia Cruyff.
