Malgrat allò que opinin molts pessimistes i detractors de l'època actual, segurament estem en els anys a on la gent ajuda més, i més conscienciada està amb els problemes dels altres. Estem d'acord que en part és una moda del pensament correcte, hi ha una mena de bonisme interclassista, que fa que la solidaritat sigui un acte positiu de les xarxes socials, a on les fotos, com aquella terrible del nen ofegat a la platja d'una illa grega, a tocar del somni d'un món que per ells és de luxe i benestar, allunyat de la fam i les privacions, esdevingués un impacte visual que t'arribava per desenes de costats, amb més literatura o frases fetes que no pas una conseqüència real, un canvi en els costums personals i una exigència de la gent que fes que els governs modifiquessin la seva política.
Som animals socials, ens calen els actes de solidaritat per les víctimes i els seus familiars. Ens cal deixar ofrenes improvisades, les que siguin, en llocs que ens recorden a les persones que considerem importants, sigui de la política, de l'esport o, llàstima perquè és un percentatge tan menor, de la cultura. Des que Greenpeace a meitat dels anys 80 va començar a emprar tàctiques de gran empresa, les oenagés han esdevingut un actor important en la presa de decisions, també en els escacs dels centres de poder. La solidaritat comença per un mateix i per aquells que tenim al voltant, perquè sovint veiem exemples de persones molt conscienciades exteriorment i amb un compartament personal poc d'acord amb allò que pregonen. Per posar un exemple, a algunes persones que són defensores recalcitrants dels animals, després no els importa, si cal, embolicar-se a mastegots amb els éssers humans que no tenen la mateixa visió de la societat, o comparteixen unes tradicions diferents que ells, i això és opinable, consideren abominables i per erradicar. Sembla que a mastegots. Les ovelles negres debiliten la solidaritat. El creador de Metges sense Fronteres, va ser molt polèmic perquè la seva política humanitària estava farcida de comissions personals, hotels de 5 estrelles Gran Luxe, cotxes cars. Viatges en vols privats. Finalment, aquest bon senyor, que so?lia salpebrar les seves declaracions públiques de consignes xenò?fo?bes i racistes, va acabar donant suport a un partit d'extrema dreta en uns comicis a França. Cal afegir que és impagable la tasca humanitària que a nivell mundial desenvolupa la oenagé que va crear. Com és decisiva la tasca que desenvolupen els centenars de voluntaris del Recapte d'aliments, a casa nostra. Perquè té molt glamur salvar tribus de l'Àfrica o d'Àsia de les seves privacions, però batallar per millorar la societat a casa nostra sembla secundari, i menys romàntic. A casa nostra tenim molta gent amb problemes i atzucacs personals que no saben com vèncer. Tenim una part de la nostra gent submergida en una crisi massa llarga, massa dura i massa terrible.
