El concert abracadabrant de Pablo Carbonell i Los Toreros Muertos va tancar -amb una nota excel·lent- el Festival Còmic de Figueres. És veritat que la nostra vila no va pel món presumint de ser una ciutat de festivals. Però, per sort, tenim alguna flor exòtica com el Còmic que, sense disposar de les hipersubvencions rebudes per altres saraus, fa una programació atrevida i amb personalitat pròpia. Ofereix espectacles de qualitat a preus populars.
Si tot va bé, el Còmic celebrarà l'any vinent una dècada d'existència. Cal felicitar els seus responsables, uns amants convençuts de les arts escèniques, que creuen en la ciutat i en el poder transformador de la cultura. Durant força temps, han hagut de patir el menyspreu de l'actual conseller del ram. Quan era alcalde, va fer tots els possibles perquè l'invent no agafés volada. I l'altre dia, va venir i es vantava que ja estava consolidat. No és gràcies a ell, és clar.
Per sort, actes com el de diumenge ens rescabalen del seu cinisme. Escoltar Pablo Carbonell presentant el seu llibre biogràfic, amb molt d'humor i un punt d'inseguretat, home, això no té preu. El mundo de la tarántula és un volum sincer, tremat amb passatges lírics i agredolços, que demostra que l'escriptura és un dels talents nombrosos d'aquest xouman calidoscòpic.
Los Toreros Muertos ja ens havien visitat per Fires, l'any 87. En aquesta benvolguda reaparició, van exhibir una forma excel·lentíssima. Quin xou! Propers i experimentals. Absurdistes i transgressors. Lluminosos i cabareters. Un final esplèndid per a un festival intrèpid, coratjós i necessari.
