Segons El Punt a l'edició del 29 de març, l'agressió d'amagat, amb nocturnitat i covardia a la propietat d'Albert Boadella és una reacció del poble de Jafre contra les opinions i manifestacions polítiques de Boadella i la seva dona, la pintora Dolors Caminal. Les seves opinions i posicionaments polítics són «una pedra a la sabata de Jafre», titulen. O sigui, molesten i distorsionen la pau bucòlica d'un poble que seria d'unanimitat independentista, segons opinió de l'anònim articulista, que, com els brètols que tallaren arbres i embrutiren la finca de la família Boadella-Caminal, amaga la seva identitat.

Contents poden estar els veïns de Jafre de veure's assenyalats pel diari gironí. Jafre seria una mena de Fuenteovejuna, drama històric que potser no coneixen ni els lectors ni els redactors d'El Punt, però on tot un poble s'autoinculpava d'un assassinat. A Jafre, no s'autoinculpa ningú. És El Punt qui assenyala com a autors de la bretolada feixista tot el poble i en justifica i troba absolutament explicable la conducta.

Recomano la lectura d'aquest libel perquè expressa tots els valors del nacionalisme portat a l'aberració feixista: 1.- els brètols, violents i delinqüents, són proclamats encarnació i representants de les essències i dels ciutadans de La comunitat; 2.- la discrepància i la defensa democràtica de les conviccions pròpies, si no coincideixen amb la dels feixistes, són raó suficient com per merèixer el repudi i escarni públics i l'acció violenta; 3.- Si els resultats no donen a les urnes, ja usen la força per fer entendre a tothom que, si volen viure tranquils, no es fiquen en política. Com deia en Franco. Aquesta era, també, la conclusió -o la por- a la qual havien arribat els nostres pares als anys cinquanta i seixanta després d'una guerra civil amb un milió de morts i vint-i-cinc anys «de paz y ciencia» franquistes.

Jafre fou el poble gironí on l'alcalde franquista, Josep Grau Font, es perllongà democràticament més. Fins que se'n cansà. L'alternativa local, Junts per Jafre, amb el suport, per exemple, d'Antoni Castells, encara governa el municipi. Grau fou alcalde de 1960 fins al 2007. En Franco va morir el 1975. O sigui, fou alcalde d'en Franco durant 15 anys. Després de fallir la Caixa Rural que presidia, evolucionà cap al pujolisme. Costa creure que un poble que durant 47 anys ha estat tan còmode amb un home obert a tots els aires i capaç d'evolucionar, segons bufés el vent, sense moure's del seu lloc, s'hagi tornat violent, doctrinari i sectari.

El Punt confon la part amb el tot. Figura literària que no fa mal quan es tracta de literatura, però, quan atribueix delictes o conductes violentes d'una part a la totalitat es converteix en calúmnia i difamació. Els veïns de Jafre, on cadascú vota sempre el que li sembla millor, no es poden confondre amb brètols i covards que s'amaguen amb la nit per fer malifetes i espantar els veïns que els resulten incòmodes. Diria més, em sembla molt improbable que aquests capcalents totalitaris siguin de Jafre. Seran de qualsevol d'aquestes clavegueres del món que conreen l'odi i la intolerància, que simplifiquen la realitat i divideixen els sers humans amb les seves obsessions, incapaços d'entendre cap de les seves raons.

El Punt, per tant, calumnia i difama els veïns de Jafre. Un diari, si vol ser demòcrata, no pot tenir cap complaença ni justificar els que ataquen els drets humans i principis sagrats com les llibertats d'expressió i manifestació. Un diari que així faci, com El Punt, serà un diari amic de les conductes totalitàries i feixistes.

No hem d'oblidar el mal que féu el feixisme a aquest país i, per tant, hem d'exigir dels poders de l'Estat que actuïn contra els que el volen ressuscitar. Siguin feixistes espanyols o catalans que, al final, són ben iguals.