Moltes vegades, davant l'allau d'informacions que ens confirmen que som uns privilegiats en relació amb moltes altres zones del món, ens preguntem què podem fer per compensar els múltiples desequilibris que hi ha entre unes societats i d'altres. I sovint, massa sovint, tot es redueix a unes simples almoines que ens deixen la consciència ben neta i que ens permeten seguir endavant, veient com a molt llunyanes aquelles situacions de misèria, fam, condicions infrahumanes, o de manca de qualsevol mena de recurs sanitari, per posar alguns exemples del que hi ha habitualment sud enllà.
De tant en tant, però, et sorprenen algunes iniciatives com la que aquests dies mostrava el CaixaForum a la Fontana d'Or, on sota el títol d'Invents. Idees que canvien vides es podia veure una mostra de petits estris que permeten guanyar molts esglaons en les condicions de vida de moltes poblacions tercermundistes arreu del món. Així, per exemple es mostrava un bidó de 80 litres per transportar aigua mitjançant uns ferros que permetien estirar del bidó com si fos una roda. Poder dur 80 litres de cop sense gaire esforç pot canviar la vida de molta gent. O una vella bicicleta que adaptada permetia actuar com un molinet o generar energia, per exemple, per carregar mòbils, o, i ja no n'esmento cap més, una incubadora portàtil feta com si fos un petit sac de dormir que manté constant la temperatura dels nadons durant sis hores, després es pot tornar a carregar, i que només costa 25 dòlars.
Vist això, ja no caldria preguntar-nos què podem fer? Sinó què podem inventar i només que dirigíssim part de l'esforç d'universitats i centres d'investigació a trobar petites solucions com les que mostra l'exposició, potser avançaríem segles en les condicions de vida de milions de persones. Sembla fàcil ser útils, però per alguna raó inexplicable ens costa menys continuar donant l'almoina i ja s'ho faran.
