Aquests dies es parla molt dels genis, que són personalitats amb uns atributs lluminosos que contribueixen a obrir noves dimensions sobre una realitat que aparentment sembla immutable. A Johan Cruyff se li atribueix haver canviat, en àmbit planetari, un joc per convertir-lo en quasi una religió. Altres també han volgut veure en l'holandès algú que ha canviat l'autoestima d'un país. Però sigui com sigui, Cruyff és un geni només pel futbol gràcies a l'estudi i a l'obsessió sobre dos elements: centímetres i velocitat damunt d'un camp amb gespa i una esfera. Un altre geni és Ferran Adrià, qui en les últimes dècades ha revolucionat la cuina mundial, amb uns efectes i una evolució que encara està en curs. Adrià ho és gràcies a una alquímia basada en la transgressió de la temperatura, el temps, els sabors i la textura. Un altre geni del país, Salvador Dalí, ho és pel color, les proporcions i una mirada inaudita. I un quart geni, Josep Pla, va sublimar l'observació, l'arquitectura gramatical i el ritme.
Tots ells tenen en comú una imaginació sobrenatural, una manera de treballar obsessiva, gran capacitat de transgressió i una personalitat irrepetible. I tots ells tenen sobretot seguidors adeptes però també enemics molt militants i sobretot obsessius. Els genis tenen una gran capacitat de generar rebuig. Alguns enemics ho són perquè no els entenen i altres per enveja intel·lectual. Quasi sempre erràtics. Els detractors saben utilitzar les contradiccions que només els genis saben crear.
A Dalí els mateixos figuerencs el van considerar durant anys un ximple. A Pla se'l va simplificar com un feixista. A Cruyff com un egòlatra i a Adrià com un personatge inflat, quan no existeix en la història cap cuiner que hagi influït tant en la gastronomia del món.
Per a mi són 4 personatges que han fet un món més divertit, interessant i vital. 4 personatges imprescindibles, irrepetibles i llegendaris.
