Cartes

02.04.2016 | 00:00

El Reial d'Espanya
Bernat Serdà Bertran. girona.
Tots els presidents, directius i aficionats del Reial Madrid presumeixen que el seu equip és bandera i cimbell d'Espanya. L'últim a recordar-ho i posar la seva institució com a portadora de «valores hispánicos en lo universal», ha sigut el seu insigne president, Florentino Pérez. Es freqüent  també que per contrarestar el sentiment independentista que pot representar el Barça, li dediquin en el Bernabeu crits d'Espanya, Espanya!.
Invito els lectors que repassin les alineacions d'aquest equip  tan «espanyol».

Ladislao Kubala-Johan Cruyff, encontres i desencontres
Pere Espinet i Coll. Anglès.
Val a dir que, per a tot aficionat al futbol, no calen presentacions d'aquests dos ídols venerats per una bona part del món de l'esport i en concret  per l'afició blaugrana.
Tant en Johan com en Laszi ens vingueren de l'estranger, dels Pirineus enllà. El primer, a les acaballes del règim del general Franco, on el seu fitxatge  fou un veritable pols envers les autoritats del moment;  i el segon, en plena efervescència  del règim del dictador. També val a dir que fou un efecte propagandístic anticomunista i molt ben rebut pels Estats Units d'Amèrica. Ambdós també passaran a la història com a protagonistes cinematogràfics. En Johan, amb L'esportiva amb el  número 14, El profeta del gol, i en Laszi, amb Los Ases buscan la Paz. Aquesta última, amb més aire polític que esportiu.
Els físics de cadascun d'ells no tenien res a veure. En Kubala, amb un gran cos, el seu garrot de cuixes era espectacular i res tenien a veure amb l'esvelt cos i les cames primes i fibroses d'en Johan, que saltava com una llebre. En Cruyff, amb el seu futbol total, i en Laszi, amb el seu xut amb efecte, mai vist fins aleshores. La dictatorial burocràcia també va fer retardar el seu debut futbolístic.
El pelegrinatge de tot aficionat al Barça, els anys 50, època grisenca, era anar al camp de les Corts -una veritable odissea del moment- a veure en Laszi Kubala. Vaig tenir la sort d'anar agafat de la mà del meu pare i germans entrar al camp a tocar la gespa que fins i tot sentia l'olor de l'esloan impregnant als cuixots dels futbolistes. No cal dir que, els anys 70, el pelegrinatge era per anar a veure el Flaco, gràcies al qual, al cap d'uns anys de passar gana, vam poder tornar a treure pit.
Qui ha fet, dels dos, més gran el Barça? Seria molt agosarat per la meva part qualificar-los ambdós. Han tingut, sense cap mena de dubte, molt a veure amb la grandesa del nostre club. En Laszi va fer petit el camp de les Corts i fou el veritable artífex i arquitecte del Camp Nou, i en Johan ens va tornar l'orgull de ser del Barça i va canviar tots els esquemes relacionats amb la pràctica del futbol i el seu entorn.
Els experts en numerologia, mireu-vos totes les dates relacionades amb ells, estareu d'acord que res del que ha passat és fruit de la casualitat.
Els familiars d'en Johan i d'en Laszi poden estar ben orgullosos del pòsit que ambdós han deixat en la família blaugrana i com els bons pòsits perduraran al llarg de la vida del nostre club. 

Agraïment
Gervasi Sais Pilsà. begur.
Voldria, amb aquest petit escrit, expressar el meu infinit agraïment, com també el de tota la meva famí?lia, a Palamós Gent Gran i a l'Hospi?tal de Palamós, en especial a tots els treballadors de la planta quarta, pel tracte que heu dispensat a la me?va esposa, Victòria de Pedro Andrés, durant la seva estada en els dos centres. Un tracte molt professional, com també amb molta humanitat i sensibilitat, que ens ha fet sentir en tot moment com en família. Ben segur que la meva esposa us ho voldria agrair; nosaltres ho fem en el seu nom. A tots, de tot cor, moltes, moltes gràcies. I us encoratjo a seguir així, amb aquesta humanitat per sobre de tot!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema