Ja fa massa temps que anem fugint sense saber de què ni cap on, amb el pesat farcell de la por sobre les nostres espatlles, i amb una falsa culpabilitat que el poder mundial ens va inoculant. Por de no saber sobreviure a aquest disbarat que ens dispara cada dia i cada nit al bell mig de l'ànima i del nostre cor taquicàrdic. Culpabilitat sense confessionari, per no saber rebre a casa nostra tants milions i milions de persones expulsades de la seva terra, a qui s'està negant el dret més primitiu, que és ser fill o filla de la seva mare musulmana, ergo sospitosa i possiblement delinqüent terrorista de la Gihad. I perquè tota aquesta esquizofrènica i tenebrosa visió que ens serveixen en safata de plata tots els mitjans, són a les ordres dels poderosos del petroli i de la immensa fàbrica d'armament venuda precisament als mateixos criminals que les disparen contra nosaltres... Contra nosaltres? Però qui som, nosaltres? Els esporuguits covards que permetem sense dir ni piu aquest tràfic universal que juga amb la nostra paranoia de trobar-nos a cada cantonada un encaputxat assassí amb una bomba a la butxaca. Gent meva: no ens capfiquem més i deixem de sentir-nos culpables per no ser capaços de detenir aquesta guerra declarada entre dos mons: d'una banda, el que creiem nostre i de l'altra, aquell dels qui pensen que no els pertany.

Perquè no cal ser cap heroïna per agafar els trastets i anar-se'n a la mar a salvar totes aquestes vides innocents. Abans, ens toca mirar de surar en la nostra terra i amb la nostra gent. I si podem -que podríem-, clamar d'una impacient exigència i subscriure contra aquest impassiblepresident Rajoy i contra tots els polítics, de més mala fe que de bona, que ens estan portant a unes noves eleccions que ens costaran a tots plegats ni més ni menys que la minúcia de 170 milions d'euros, que pagarem els qui no tenim subsidi, mentre que a tot el país de la pell de brau hi ha 1.180.000 germans en situació de dependència reconeguda, i mentre un 34% de nenes i nens es troba en greu perill de caure a la més extrema misèria i exclusió social. I mentre més d'un milió de mares de família no sap com pot tirar endavant els seus fills. És a dir, que no hi ha euros per salvar la nostra gent de la misèria i sí que en sobra per una convocatòria extravagant d'una noves eleccions, en l'espera irritant que Ses Senyories es posin d'acord.

Els preguem fervorosament que vostès quatre, líders de la nostra situació, deixin ja de jugar aquesta partida de pòquer, en la qual ja sabem d'antuvi que vostès ens tornaran a desfalcar i que nosaltres tornarem a perdre. Diguem-ho clar i català: no som nosaltres -el meu poble-, són vostès, els indecents.