Cartes

Estel Caballé Costa. girona.

És petita, antiga i calcàriament freda. De tacte suau, sobretot el seu darrere. Fa anys que està immòbil. Se´n desconeix la causa però la imatge que la va petrificar devia ser terrible atesa l´expressió atemorida a la qual ens té acostumats. Un altre tret que evidencia aquesta por són els seus ulls, esber­lats com dues fruites madures per la monstruositat de l´esdevenidor. També la seva cua, que amb el pas del temps ha perdut el plomall i s´amaga tímida entre les cames.

Tot i que pensant-ho bé, qui no la faria aquesta cara amb la funció que li ha tocat representar. Aquesta fesomia és fruit de l´angúnia i repulsió que dia rere dia, des de fa quasi trenta anys, es va filtrant en la seva ànima quan intueix que aquella colla de turistes que vénen en ramat des de l´altra banda del riu, se li acosten per grapejar-li i petonejar-li el cul, la seva part més valuosament encerada i lluent. Gaudeix d´una bo­na cintureta, ja que els abdominals que estreny en sentir els llavis humits d´aquells que aspiren a tornar a Girona, l´han modelat.

Des de feia uns mesos, a causa d´un malau­rat accident, respirava més tranquil·la i les seves línies d´expressió s´havien vist lleugerament matisades, res de miraculós, i és que heu de tenir present que deambula per aquest món des del segle XII, però a partir d´aquesta setmana torna a estar neguitosa, comença la temporada i qui la vulgui acariciar ho podrà tornar a provar.

Pàrquing dels Jutjats de Girona

Carles Mallart. girona.

Veig amb satisfacció que el nostre Ajuntament ha mogut i adqui­rit compromisos respecte a les escales del Cul de la Lleona, un referent molt important en el nostre estimat Barri Vell, a través del seu regidor de Mobilitat Joan Alcalà, que amb això demostra tenir cintura política i bon treball. Previsiblement tindrem les escales abans del Girona temps de flors, dates importantíssimes per a la ciutat. Gràcies per la seva gestió.

Sense ànim de crítica, tot el contrari, li voldria exposar la següent situació: al pàrquing cobert dels Jutjats de Girona, el més gran de la ciutat, amb 3 plantes i uns 400 vehicles que diàriament s´emplena a causa de la gran vida comercial, de negocis i de justícia que giren en aquell indret, hi ha dues escales de marbre llis, brillant que els dies de pluja allò sembla un vidre. La titularitat és de l´Ajuntament i el concessionari és Saba. Hi he tingut un pàrquing llogat diversos anys i m´he adonat que quan plou aquelles escales (no cobertes), sobretot la que dóna al Col·legi d´Advocats són, perdoni l´expressió, una trampa que un dia pot ésser mortal, he vist caure gent i fer-se mal de debò, qui ho va construir fa anys ho podia haver fet de marbre buxardat (rugós) i s´hauria minimitzat enormement el risc de caigudes i danys importants. Un dia pot passar una desgràcia. Tip d´avisar al Concessionari, l´Antoni, el seu encarregat, va posar unes tires estretes rugoses, és a dir, un pedaç que amb el temps s´han desgastat, i el risc subsisteix. Se´n podria cuidar vostè, vist que és un home eficient com ha demostrat amb el tema de la lleona?

La vinya és poesia

Joaquima Pellicer Solà. vulpellac.

Encara que us sembli mentida els versos i la vinya es donen les mans, caminen junts amb harmo­nia.

En cada estació de l´any a la vinya hi podem trobar inspiració, poesia. Sobretot durant tot el seu procés de creixement: quan dormen els ceps, quan broten, quan reben els primers plugims de la temporada, i quan els acaricia el sol de mitja tarda. També, durant l´intens fred de l´hivern.

El sol i la pluja són savis aliats per regalar al raïm vida, que esclata a cada gotim.

Amb el bon temps a poc a poc els ceps començaran a omplir-se de petits brots i fulles per donar pas als seus pàmpols plens de raïms, que, amb la seva lluentor ens emmirallen a tots. Tot aquest procés és pura poesia!

I quan les mans de pell bruna veremen sense descans, fins arribar entrada la nit. Oh! Sí! Això també és poesia.

En tot el seu conjunt, la vinya és pura inspiració, pura poesia; cada instant, cada estació de l´any, només ens cal ser receptius i deixar-nos captivar pel seu encant.

La vinya i la poesia caminen juntes per la vida. Els poetes i la vinya es donen les mans.

El desencís i frustació en el joc polític

JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC.

Quan la sensibilitat dels nostres representants no dóna el fruit esperat, ens indignem, per sentir-nos novament enganyats. El moment actual és una clara mostra de carència d´actituds i compromís, envers als seus electors: per això, vivim fets insòlits angoixants, dintre una transició democràtica en fallida. Ara l´expresident Felipe González desenterra l´opció del primer Estatut català, dient que el mateix: era el més encertat, pels interessos necessaris del nostre país.

Que grotesc resulta aquest pronunciament en boca d´un líder del PSOE. Sembla irreverent aquesta aportació tan poc encertada, almenys, la prudència del moment, no correspondria fer aquesta manifestació. Sabut és de tothom: quan el seu segon, Alfonso Guerra, va anunciar públicament d´haver passat pel ribot el darrer Estatut. I les conseqüències de no d´acceptar-lo van provocar el greuge comparatiu de les altres Autonomies que, aquestes sí, se´n varen aprofitar.

El resultat és, doncs, el present de la frustració. I hi ha més: l´incompliment dels drets democràtics i del joc brut de la política. Atès que romandran sense cercar el consens imprescindible per formar un govern amb garanties. En el seu moment, se´ns va titllar d´incompetents, pel retard en assolir-ho nosaltres. Mentre que Espanya continua estant a la corda fluixa, amb les incerteses de les coalicions per formar-ne un que mereixi garanties, i no entrin al joc del desencís polític.