Vull començar aquest article dient una cosa que per a mi és una evidència i crec que per a molts de vosaltres també: no sóc científica ni tinc cap intenció de semblar-ho.

Així que no utilitzaré les properes ratlles per donar explicacions pseudocientífiques que podria trobar fàcilment en multitud de pàgines web. Com molts de vosaltres, he assistit un pèl sorpresa a la polèmica que s'ha creat entorn d'aquest corrent de medicina alternativa anomenat homeopatia, creat una miqueta abans del 1800.

El principi és fàcil d'entendre, que no vol dir que sigui cert, i es basa en la teoria que una substància que causi els símptomes d'una malaltia també la pot curar. Bé, i aquí acaba la meva "aportació" a la ciència.

Ara ja com a "jo mateixa", us diré que he estat usuària de l'homeopatia en diverses ocasions i m'ha funcionat. El perquè se m'escapa, però m'ha funcionat. No sé si ha estat l'efecte placebo, que l'homeopatia funciona o que el que m'han donat no era realment un medicament homeopàtic.

Aquest crec que és un punt interessant i que he escoltat de diverses veus en les últimes setmanes: ens venen productes teòricament homeopàtics quan en realitat es basen en la medicina tradicional que utilitza productes naturals. Ep, la diferència és important, ja que crec que ningú dubta que els remeis tradicionals a base d'herbes o les fórmules de medecines mil·lenàries funcionen per tractar moltes malalties.

Però el que a mi realment em preocupa, ja que encara no he sentit ningú que digui que l'homeopatia és perillosa per a la salut, és per què surt tot això ara i amb aquesta virulència. A quins interessos respon aquesta campanya en contra de quelcom que no sembla, a priori, perillós i que fa un munt d'anys que conviu entre nosaltres?

Com que jo sóc de la generació en què el peix blau ha passat de ser el dimoni a ser el producte més saludable que ens pot donar el mar, en què menjar més de dos ous a la setmana era considerat un suïcidi o en què l'oli d'oliva va ser injuriat per ser retornat posteriorment als altars, miro totes aquestes coses amb cert escepticisme. Sense oblidar els espinacs, que per art i màgia d'una campanya de màrqueting inoblidable protagonitzada per un mariner musculós, es van convertir en la font de ferro que necessitàvem tots els éssers humans. Científicament no s'aguanta.

Així que, des de la meva ignorància científica, m'agradaria que algú, en concret els científics, posés una mica de llum en tot aquest assumpte, deixant de banda interessos d'una o altra indústria i explicant-nos a tots què hi ha de cert en l'homeopatia i què hi ha de mite, sense que el següent entrevistat, també científic, tiri per terra tota l'explicació per donar-ne una altra.

Entenc el debat polític, el debat entre crítics literaris o artístics, el debat entre periodistes seguidors d'un o altre equip de futbol, perquè tot això forma part de les ideologies, els gustos o la passió. Però m'agradaria que en temes científics s'argumentés amb proves científiques i no amb defenses més o menys apassionades d'una i altra banda.

Per cert, mentre assistim a aquest debat, n'hi ha que segueixen anant per feina i avançant de forma contínua i sòlida en la lluita contra el càncer: felicitats i gràcies, doctor Massagué.