Un de cada quatre alumnes catalans suspèn en mates i a Nova York un de cada dos. Precisament un professor emèrit de política (!) de Nova York, Andrew Hacker, argumenta a El mite de les mates que les matemàtiques no serveixen per a la vida moderna on tenim l'electrònica a un dit nostre. Però la realitat és més dura que una pantalla, no només per als alumnes suspesos, sinó també per als polítics suspesos, no un, ni dos sinó la majoria absoluta en mates.

L'espanyolisme, després de les autonòmiques catalanes de la tardor amb clara majoria independentista, no parava de ?menystenir que només havia obtingut un 48% dels vots. L'euroequilibrista Cameron només té el 37% dels vots i el negacionsta Rajoy ha governat només amb el 45% dels vots i, després de la desfeta general de desembre, ara desgoverna només amb el 29% dels vots.

Tant que reia l'espanyolisme quan Catalunya tardava cent dies en formar govern! Quin govern hi ha a Madrid a misses dites dels 100 dies? Estem a punt de cantar el rèquiem d'unes noves eleccions. L'espanyolisme bipolar de PP i PSOE, que reprodueix fidelment el mateix espanyolisme podrit del segle XIX, s'ha dividit en quatre amb els nous espanyolistes de Falangito Rivera i dels grups de Podem. Si sabessin mates, veurien que tenen tres combinacions per fer majoria: PP+PSOE+C's, PSOE+C's+Podemos, PSOE+Podemos+ independentistes, i encara més possibilitats en minoria. El que queda matemàticament clar és que PSOE forma la constant que surt a totes les combinacions. Per què no és capaç de pactar? Perquè ha d'escollir entre el rabiós anticatalanisme de PP i C's o un pacte proreferèndum.

La incapacitat matemàtica de l'espanyolisme per pactar fa que ens acostem a repetir eleccions el juny on viurem el descontentament electoral amb els polítics que no saben mates. A Catalunya ben bé que s'han posat d'acord tot i les diferències. Posats a escollir entre quatre que no volen sumar i partits catalans que saben pactar, els catalans votaran partits no centralistes. Artur Mas té una gran oportunitat de fer el que no va fer abans, guanyar les generals com Alex Salmond al Parlament de Londres, que ha escombrat després de dimitir de conseller en cap d'Escòcia. L'expresident s'ha quedat sense paper a Catalunya però pot fer una gran tasca a Madrid. No és només Catalunya la que té respostes al suspens espanyolista. Al País Valencià o a Galícia, per citar-ne dos, els partits no centralistes pugen amb força. Que no creguin els quatre espanyolistes que el juny serà un intercanvi de cromos. Poden trobar-se que tots quatre tenen encara menys poder amb una perifèria més determinant. Si ara pactar amb la perifèria és una de tres opcions, després de juny podria ser l'única opció. Artur Mas pot jugar un gran paper, com dic, a Madrid.

La ingovernabilitat és el resultat de no saber mates. L'espanyolisme no vol un referèndum perquè tem perdre'l. Anglesos i canadencs saben més mates i guanyen a Escòcia i Quebec. L'espanyolisme també és incapaç de pactar un govern a Madrid perquè no vol deixar votar els catalans, ni a Catalunya ni a Madrid. El PSOE prefereix pactar amb el neofalangisme que amb els catalans. Els catalans no som cap meravella en mates, però l'espanyolisme suspèn en tot.