Amb tots els respectes pel finat Umberto Eco, però totes les persones són igual de dignes... i el fet d'obtenir un Premi Nobel, encara que sigui de Literatura, no garanteix que les teves proposicions siguin assenyades, exemple: el Camilo José Cela i l'actual Mario Vargas Llosa que des que està enamorat (altres entenen "enconyat") prefereix sortir a les planes de la premsa rosa abans de fer produccions literàries com abans.

Pel que dius dels amics al Facebook, o els seguidors de Twitter són companys virtuals de la mateixa manera que quan vas al camp de futbol del Barça, tot i que la majoria són culés, i comparteixen 2 hores de partit, no són pas amics, viuen una experiència compartida al voltant del seu equip. Les plataformes socials ajuden molta gent tímida i sovint rebrollen amistats que amb el temps s'havien deixat.

L'estiu del 2014 vaig tenir ocasió de llegir el llibre Sociología. El cambio político en la era de la utopía digital del professor C. Rendueles, que explica molt bé la teoria californiana que internet és com un formi?guer o un eixam on cada unitat treballa un aspecte i, en compartir la tasca, el conjunt esdevé un projecte que augmenta exponencialment les possibilitats cognitives, per ?exem?ple, la Wiquipèdia, excel·lent enciclopèdia virtual construïda per no experts i que ha arraconat les tradicionals enciclopèdies de consulta; també ho és el "software lliure" que ha plantat cara a grans multinacionals amb resultats molt notables tot i que a les escoles no acaben d'educar en aquest sentit.

No cal criticar els 4 grans que cites: Google, Microsoft, Facebook, Amazon. Tota persona que utilitza aquests intermediaris virtuals se suposa que té un esperit crític mínim que li permetrà fer un bon ús, i més si ha anat a escoles que defensen "el cap clar" davant del "cap ple" perquè el senyor Google ja ens ajudarà si cal, però el més important és el criteri propi.

Els instel·lectuals actuals sovint no han estat educats en la revolució digital... els gurus de Silicon Valley i les Apps són d'una nova fornada que ja neixen amb el telefonet i les TIC a la mà, abans portaven un pa sota l'aixella. Estem vivint un veritable canvi d'aprenentage i de manera de viure i com més aviat pugem al tren digital, millor.

A final de l'any passat vaig tenir el plaer de llegir les 72 planes de Psicopolítica llibre del coreà Byung - Chul Han de l'editorial Herder, interessant pels lectors de tradició marxista, però predica en un desert... impossible estar viu al segle XXI i passar dels cotxes, telèfons mòbils, ordinadors, televisors... t'has preguntat com ha escrit el llibre? Com ho ha fet per consultar fonts diverses? La nova generació ja llegeix els diaris de manera digital amb diferents estris, a la xarxa hi ha un grapat de llibres digitals que no s'imprimiran, cada vegada els fòrums de les plataformes informatives tenen més participació i de gent de tot el món mundial.

Dubto que avui sigui revolucionari obviar les noves tecnologies... el que hem de fer és aprendre a domesticar-les i seguir amb el nostre criteri del sentit comú, que curiosament és el menys comú de tots els sentits.

Lluís, ja et convidaré a fer un tomb virtual pel meu espai virtual: web, blocs, Facebook, Twitter, Webquest, correus electrònics. Compartirem la "guia de 21 planes sobre l'ús segur de les xarxes socials".