· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

04.04.2016 | 09:07

Crítiques a l´Església
Francesc A. Picas. la jonquera.
Josep Ruiz Garcia de Santa Coloma de Farners en l´escrit publicat el dia 22 de març, critica l´Església de 1939-1940 per acompanyar sota pal·li el cap d´Estat, Francisco Franco.
El senyor Ruiz hauria de recordar que el juliol de 1936 l´Església catalana sofrí una dolorosa persecució a sang i a foc. A Catalunya foren assassinats cinc bisbes i centenars de sacerdots, religiosos, pares de família i joventut creient. Cremaren temples, altars i imatges. I confiscaren tots els seus béns. Les religioses foren expulsades dels convents, asils i hospitals. Algunes també foren vilment assassinades. Usurparen escoles religioses i esborraren del calendari les festes de Pasqua i de Nadal. Totes les esglésies foren clausurades. La revolució anarcomarxista tenia per objectiu destrossar la religió del cor i dels costums del poble català.
Al febrer de 1939, Franco posà fi a la guerra a Catalunya, i els perseguidors de l´església, vençuts, s´exiliaren per la Vajol. Renascuda la normalitat, en els primers anys de la postguerra, quan l´església celebrava una festa solemne i hi assistien les autoritats, el cap de l´Estat, Francisco Franco, era litúrgicament esperat en el pòrtic del Temple i acompanyat sota pal·li.
Era una deferència per demostrar un sincer agraïment a Francisco Franco, per haver tornat a l´Església la llibertat religiosa, cultural i cívica, després de tres anys de persecució, crims i destrucció. L´agraïment és una virtut de tota persona o entitat civilitzada.

Les tres grans relliscades belgues
Àngela Ferrer i Mató. girona.
Acabem de viure un gran episodi de terror, però si analitzem bé tots els fets, ens adonarem que potser s´hauria pogut evitar aquest darrer acte terrorista. Entre altres que desconeixem, jo destacaria tres grans badades de Bèlgica. Primera: Quan al novembre tenen lloc els actes terroristes a París i fuig un dels implicats que fins i tot sembla el cervell de la cèl·lula, París avisa al vespre que es creu que ha anat cap a Bèlgica el tal sospitós i el govern dels belgues diu ni més ni menys que a Bèlgica i de nit «no es fan escorcolls», i vés a saber per quins set sous compleixen la ja «rara» llei i es fa fonedís l´element. Segona gran errada: Turquia avisa Bèlgica que ha retornat a aquest país un conegut gihadista sospitós pels seus ideals terroristes i el govern belga el deixa lliure ja no sé per quina raó. Tercera gran errada, quan el divendres abans dels fets troben i detenen a la fi el fugutiu de París (que sembla que vivia prop d´una comisaria i dels seus parents i ells tan frescos no el trobaven!), el primer que es pot pensar és que o bé ja ha planejat un altre atemptat (com sembla ha estat) o almenys sap com s´estan organitzant els seus seguidors, sigui per venjança o per seguir escampant el terror i no l´obliguen a xerrar tot el que sap! Incomprensible, ­al­menys per mi. Bèlgica ha estat un colador per a l´Estat islàmic, que ha aconseguit el seu objectiu: sembrar el terror. I si pensem, com sembla, que el seu veritable objec­tiu era volar la central nuclear, imangineu-vos fins on hauria arribat la pol·lució mortífera. Com que no els importa morir, somiant el seu «paradís» és difícil detectar els seus actes. No es pot escorcollar tothom qui puja al metro, tren, tramvia... llavors el que sí cal és seguir la trajectòria dels que tornen de Síria i res de pietat. Bèlgica ho acaba de demostrar. Després correm-hi tots, però el mal ja està fet. Les errades es paguen i així ha estat, per desgràcia.

Ceràmica «mochica» a Girona
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. TORROELLA DE MONTGRÍ.
De vegades ens lamentem que no ens arriben les gran exposicions que es fan a Madrid. Que algunes d´elles volten per grans capitals europees i que ara ja no ens arriben a Barcelona. I és veritat que fa temps que es dóna aquesta tendència; però també ho és que comptem mentrestant amb institucions culturals, equipaments i mecenes particulars amants de l´art que fan que puguem continuar gaudint-ne a Catalunya.
Un exemple d´una bona exposició al nostre abast és «L´Art Mo­chica de l´antic Perú». Es pot veure al Caixaforum de Girona, situat a l´edifici de la Fontana d´Or. Peces de ceràmica d´ús quotidià o cerimonial, dibuixos que expliquen els seus rituals, peces ornamentals d´orfebreria..., fins a cent obres d´art precolombí de Perú, que podem conèixer si ens hi apropem. Contemplar-les sorprèn a l´acte perquè és la manifestació d´una ceràmica allunyada de la nostra visió etnocentrista pel que fa a la valoració sobretot de la grega i que se´ns mostra com l´exponent de tota una altra bellesa que ens pot resultar igual d´atractiva. Per la resta, també s´hi fan conferències, ­activitats familiars i educatives, i cada dissabte, a les set del vespre, hi ha una visita comentada a l´exposició.
És una mostra d´exposició, doncs, que per a res ha d´envejar les grans exposicions; però això és un fet al qual la Fontana d´Or ens té ja molt ben acostumats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema