Parlar del salari no és només referir-se al marc jurídic, sinó que és convenient i necessari apropar-se a les dades del mercat de treball per conèixer la seva importància real com a mecanisme de distribució de la riquesa generada al país. M'ha semblat oportú apropar-me a les dades facilitades en dos estudis de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per examinar quines són les quanties dels salaris percebuts pels treballadors que presten els seus serveis a Espanya, i quins factors influeixen sobre els mateixos.

Què ens diu l'última enquesta anual d'estructura salarial disponible corresponent a l'any 2013? Doncs que el guany brut anual va ser de 22.697,86 euros, però que aquesta xifra no és la més adequada per conèixer la realitat salarial de gran part de treballadors, ja que hi ha molts més assalariats amb salaris baixos que elevats, de manera que, a efectes estadístics, "aquest fet implica que el salari mitjà sigui superior tant al salari mitjà com a més freqüent". Per això, és convenient conèixer quin és el salari mitjà ("el que divideix el nombre de treballadors en dues parts iguals, els que tenen un salari superior i els que tenen un salari inferior"), i llavors la quantia baixa fins 19.029,66 euros, sent encara bastant inferior el salari més freqüent percebut a Espanya, que és de 15.500 euros.

Quins seran els factors que incidiran sobre el salari? El sector d'activitat econòmica és sens dubte rellevant amb diferències tan destacades que van des dels 52.827,56 euros de guany mitjana anual per treballador en el sector de subministrament d'aigua fins als 13.851,08 a l'hostaleria. Igualment, l'ocupació del treballador, i no és d'estranyar diferències significatives des dels 51.594,26 euros de directors i gerents fins als 12.601,53 dels treballadors no qualificats en els serveis.

Que la jornada sigui completa o a temps parcial té, igualment, una importància destacada, i sempre segons les dades de l'INE el 2013 el salari mitjà anual en el segon supòsit va ser inferior al 50% del salari mitjà total (10.056,10 i 26.345,72 euros, respectivament), diferència que va afectar tant al salari dels homes com de les dones. El sexe de la persona treballadora també impacta en la diferenciació salarial (no perquè no hi hagi un principi general d'igualtat i no discriminació per raó de sexe, sinó per la diferent ubicació de treballadors i treballadors en sectors d'activitat, ocupacions, durada de la jornada de treball i modalitat contractual), de tal manera que el salari mitjà anual femení es va situar en el 76% del masculí, si bé la diferència es redueix al 83,2% si es considera el salari per hora.

La modalitat contractual (de durada indefinida o temporal) també té el seu reflex en les diferències salarials, amb una percepció anual inferior en un 36,6% dels que van tenir contractes de durada determinada respecte als indefinits: La nacionalitat és un factor no menyspreable, igualment, per entendre l'existència d'aquestes diferències salarials, ja que les dades de 2013 posen de manifest que únicament els treballadors espanyols van tenir un salari superior a la mitjana (26.299,66 euros), mentre que les quanties van estar per sota tant en el cas dels treballadors de la resta de la UE (20.531,07), d'aquells de la resta d'Europa (17.199,40) i més encara dels d'Amèrica Llatina (15.360,12) i d'aquells que l'INE engloba com a "resta del món" (14.903.04).

I què dir de l'edat? Doncs que les dades conegudes confirmen les intuïcions, quals són que la major edat i la major antiguitat en l'ocupació impliquen una remuneració salarial més elevada, i per això el guany mitjà anual dels joves menors de 25 anys se situaria en 10.541,15 euros , mentre que la dels que continuen en actiu després del compliment de l'edat ordinària que possibilita l'accés a la jubilació perceben una mitjana de 24.538,14 euros.

Són diferents els salaris segons la Comunitat Autònoma considerada? La resposta és afirmativa, i guarda relació amb l'estructura productiva i també, no convé oblidar-ho, amb la major presència sindical per representar els interessos dels treballadors, de manera que l'ocupació dels tres primers llocs del rànquing pel País Basc, Madrid i Catalunya no ha de sorprendre en absolut, mentre que les que ocupen les posicions inferiors són Extremadura, Canàries i Galícia, anant des dels 26.915,07 euros al País Basc fins als 19.129,72 euros d'Extremadura.

En fi, si parem breu atenció a un altre document de l'INE, l'enquesta sobre el decil de salaris de l'ocupació principal, aquesta situa el salari brut mitjà mensual el 2014 en 1.881,3 euros, quantia que no ha de deixar passar per alt que un 30 % d'assalariats va percebre menys de 1.222,1 euros, quantitat que es va situar entre l'esmentada i 2.173,5 per a un 40%, i superior per al restant 30%, sent de la mateixa manera que passava amb les dades de l'estructura salarial, les comunitats autònomes del País Basc i Extremadura les més diferenciades, ja que a la primera el 43,3% de salaris se situa a la franja superior, mentre que aquest percentatge es redueix al 21,2% en la segona. També és important destacar que la bretxa salarial de gènere s'observa en la ubicació de treballadores i treballadores dins de cada grup, ja que en el de major quantia salarial trobem a un 35,7% d'homes i a un 24,0 de dones, mentre que l'inferior s'inverteixen els percentatges, sent el 41,1% el de les dones i només un 19,7% el dels treballadors masculins, de manera que això ens porta necessàriament a matisar l'afirmació inicial de la quantia del salari brut mitjà mensual, ja que en desagregar les dades per raó de sexe es reflecteix que la mitjana percebuda per les treballadores és de 1.618,1 euros mensuals, pujant fins als 2.125,9 euros per als homes, diferències que l'INE justifica per la més alta presència femenina en els contractes de durada determinada, a temps parcial i en branques d'activitat de baixos nivells de remuneració. Últim però no menys important, les diferències salarials es posen clarament de manifest si ens fixem en l'àmbit territorial, conseqüència de factors ja referenciats anteriorment. Aquelles que compten amb major percentatge de treballadors a la franja alta salarial són País Basc, Comunitat de Madrid i Comunitat Foral de Navarra, mentre que la major concentració de salaris de la franja menor es troba en la Regió de Múrcia, Canàries i Extremadura.