El Grup Koinè ha presentat el manifest "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent", que pregona el rebuig a la cooficialitat en cas d'independència, perquè empitjoraria la situació "extremament crítica" de la pervivència del català. Hem passat de la prohibició a un bilingüisme que camufla l'ús real que es fa de les dues llengües. Perquè, malgrat la immersió, el català es debilita progressivament. Una enquesta publicada fa uns mesos a La Vanguardia certificava que, en les relacions interpersonals, el castellà era la llengua única en un 55,7 % dels casos, mentre que el català ho era en un 27,8%. L'excepció era l'escola, amb el 30,8 i el 42,9, respectivament. En el món del consum i dels serveis, la diferència era del 48,7 al 33,6, excepte en les administracions local i autonòmica, en què s'invertien resultats. En les relacions familiars, les xifres eren del 52,4 i el 29,4, menys en les relacions entre fills, on hi havia empat tècnic. En canvi, en l'àmbit laboral, el català domina el castellà, per un 45,4 a un 42,4. Les xifres mostren, fefaentment, un país bilingüe i amb immersió on predomina el castellà.
És lògic, doncs, el toc d'alerta dels lingüistes als polítics -responsables del bilingüisme. Rebutgen la cooficialitat i consideren que la millor opció per redreçar aquesta situació és l'oficialitat única del català com a llengua territorial, però amb garanties del manteniment dels drets dels castellanoparlants. Conflictes a part, per l'ús que en farien els agents d'alguns partits. I sense que ningú perdi la cultura excepcional del castellà, que també és una mica nostra. "Oju!!", però, que ningú no prengui mal.
