Sacerdoci i política en Torras i Bages

04.04.2016 | 09:07

El centenari de mort del gran bisbe Torras i Bages ha suscitat un retorn intel·lectual a la seva persona i als seus escrits. És tracta d'un personatge de casa nostra, relativament pròxim, atractiu per la seva cultura secular , interessant per la seva visió teològica de la seva època, a cavall del segle XlX I del segle XX, atent als corrents socials i polítics del moment , i pontífex "eixit", com diria ell, de la més profunda Tradició eclesial adaptat a la variabilitat del seu temps. Personalment crec que els escrits, nombrosos i distints en la seva temàtica, són una aportació notable a la serenor de pensament, a la difusió dels conceptes fonamentats en el dret natural, connectats profundament al seny català, amb una valoració seriosa i amable, de la nostra identitat, que tot plegat, amb tots els aspectes discutibles que es vulgui, constitueix una aportació cultural que no pot esfumar-se.

Una característica del Bisbe Torras i Bages és que ha escrit molt. I que han escrit molt d'ell. Argumentar a partir dels seus textos és una manera honrada de donar a conèixer el seu pensament. Sobre el tema que encapçala l'article, només voldria apuntar algunes referències seves: "Puedo assegurar a V.E.I.-escriu a l'Arquebisbe Vilamitjana, en presentar el seu opuscle-. El clero en la vida social moderna "que no he tenido en cuenta ningún fin humano, ni siento entusiasmos políticos, ni tengo antipatias o simpatias de partido, siendo mi ideal... la entera independencia y libertad de la Iglesia, no sólo en lo que toca a la potestad civil, que esto ya lo dicen todos (los sacerdotes), sinó el compadrazgo de cualquier escuela o partido". En La Tradició Catalana, comença el capítol V, titulat "Fe Nacional i Catecisme en llengua materna", amb una professió d'apoliticisme: "No, la nostra religió i fe regionalista neix de la mateixa fe, no té objecte polític, ni s'encamina a altra cosa que al bé dels homes, i sols es funda en l'estudi de l'Església". Ja abans havien assenyalat que l'expressió "fe nacional" és fruit del seu esperit de llibertat i no té connotacions protestants. Per a ell, el catolicisme conjuga, en la seva essència, el que és universal i local, el que és públic i privat, i aquesta "harmonia" té arrels metafísiques i teològiques-(Cfr.A.C. Torras i Bages, pastor de Catalunya p.168).

En un escrit de Jordi Castellanos sobre Josep Pijoan i els orígens del Noucentisme, enceta el tema amb aquestes paraules: "Torras i Bages fou una peça clau en la construcció del moviment político-cultural que havia de desbancar el Modernisme". I un pèl més enllà, diu: "Si amb la Tradició catalana i amb les seves intervencions polítiques (mantenint-se sempre arrecerat en actituds religioses d'aparença apolítica)... Subratlla també la influència de Torras i Bages en la joventut estudiantil "per via de l'associanisme, ja sia el catalanista i el pietós, amb jovent com Prat de la Riba, Bofill i Mates "sota els ensenyaments de Torras i Bages". Crec que Lluís Duran i Ventosa, citat pel biògraf de Torras i Bages, Fortià Solà, entén perfectament la posició d'un home que només actua com a sacerdot fins i tot quan pot no semblar-ho en el magma de conceptes polítics, religiosos i socials del seu temps. Torras i Bages, quan explica i defensa els conceptes d'autoritat i de llibertat i del sentit tradicional i del respecte degut a les característiques de cada poble, dedueix els seus conceptes, "no de lo que comunmente se llama una idealidad política, sinó que había llegado a ellos inspirado por sus extensos co nocimientos del pensamiento filosófico de los antepasados tradicionalmente transmitido y de las propias enseñanzas de la Iglesia catòlica". Formar conciències de les persones d'acord amb les normes del dret natural s'en diu educar. Si intervé en les Bases de Manresa, és que fa Dret canònic. Si l'intervencionisme de Torras i Bages s'hagués expressat amb més rectitud, potser a hores d'ara ja l'haurien beatificat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema