Tentacles és una revista marcianíssima, arriscada i enlluernadora. Dirigida per Jaume Capdevila i Jordi Riera i Pujal, cada número s'esforça a esborrar les fronteres entre la cultura popular i l'alta cultura. Aquest propòsit es fa més evident que mai en el seu últim número, un monogràfic dedicat a l'artista multidisciplinari Guillem Cifré. Un homenatge necessari.

L'univers de Cifré -oníric, absurdista i existencial- és un esqueix psicodèlic nascut, potser, a l'escalf de l'escola Bruguera. L'artista va saber combinar la radicalitat llibertària de l'underground amb un llenguatge original i contemporani. Perquè Cifré va entendre sempre la historieta com una art en majúscules. L'equivalent al llenç d'un pintor, a la càmera d'un cineasta o a un enfilall de poemes.

L'obra de Cifré té la força necessària per ser exhibida, amb plaer i orgull, a qualsevol sala del MACBA. Al mateix temps, gran part de les seves tires i il·lustracions poden mutar en multitud de formats i escampar-se sense problemes per samarretes, bàners digitals, cartells, publicacions, pòsters o imants de nevera.

Jaume Capdevila l'encerta de ple quan diu que, al nostre historietista més surreal (amb permís de Max i Pere Joan), l'etiqueta de dibuixant li quedava estretíssima. De fet, Capdevila torna a reblar el clau quan emparenta el seu esperit creador al d'autors tan proteics com Brossa, Miró o Kafka. De fet, les siluetes de Gregor Samsa i la del Vianant, asseguts a la terrassa d'un bar, compartint una tapeta d'olives, podrien constituir un poema visual magnífic.