Naturalesa corruptiva

06.04.2016 | 08:29

Les primeres sentències que s'estan publicant en matèria de responsabilitat penal de persones jurídiques, estan posant de manifest algunes carències en el nostre sistema processal penal. Els codis, com a un conjunt més o menys homogeni de normes, responen en essència a un cert esperit o ordre estructural que es veu afectat quan es produeix una reforma transcendental de difícil encaix en la tradi?ció jurídica romana de què procedim.

I és que sovint incorporem figures jurídiques que provenen del món anglosaxó i que xoquen frontalment amb la nostra mentalitat llatina. Va passar quan es va publi?car la llei del jurat (llegat del que fou ministre de justícia Juan Alberto Belloch), i està passant ara amb la introducció al nostre ordenament jurídic de la responsabilitat de les persones jurídiques.

Potser el problema ve donat perquè partim d'una base de difícil justificació: les societats de capital tenen naturalesa corruptiva, cosa que fa necessari l'establiment de me?sures de control per evitar i impedir la se?va tendència natural a l'incompliment normatiu.

Certament, se'ns fa difícil partir d'aquesta base, i admetre que essent el principal objectiu de les societats guanyar diners (finalitat absolutament lícita, faltaria més), el que forçosament passaria per aquesta tendència natural a l'incompliment de la norma, això requereix d'una mecanismes d'autocontrol que frenin aquesta tendència natural, ja que sense aquest autocontrol la societat esdevindria incomplidora i, fins i tot, delic?ti?va.

Costa de pair. És cert que ens trobem en un moment on la corrupció inunda la majoria de portades dels nostres diaris, i dia sí i dia també, apareixen casos de corrupció de tots colors i tant dintre de l'esfera pública com la privada. És cert també que ens trobem casos en què s'han constituït societats instrumentals l'únic propòsit de les quals és la pròpia comissió del delicte o bé la seva ocultació. Però generalitzar i admetre que totes les societats necessiten sotmetre's a autocontrol per pal·liar la seva tendència natu?ral a l'incompliment em sembla molt agosarat.

En aquest sentit és important recordar, i així es desprèn de les primeres sentències dictades en aquesta matèria, que la societat només respondrà penalment quan s'hagin incomplert greument els seus deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat.

"bviament l'anterior haurà de ser objecte de prova dins el procediment, i amb totes les garanties de la llei, i això amb independència de que es tracti d'una persona física o jurídica, ja que a dia d'avui, que jo sàpiga, no s'han modificat els principis informadors del nostre dret penal.

Ara bé, si la societat no ha incorporat un programa de Compliance, és a dir, un programa de prevenció de delictes o millor dit, un programa de compliment normatiu per evitar que es cometin delictes, serà difícil justificar que ha fet aquest degut control sobre la seva activitat i ha pres mesures efectives amb aquesta finalitat, i això sens perjudici del dret a la presumpció d'innocència, que no entendríem no es pogués predicar també de les societats.

I és que com deia fa poc la Fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, «la polèmica està servida», tot afegint que «la finalitat del Compliance no és l'exoneració del delicte, sinó elevar el to ètic empresarial». Jo només afegiria que en el terreny penal, els experiments, ni amb gasosa, si us plau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema