Més d'una vegada he topat amb gent que qüestiona l'existència del «sistema». Quin sistema?, pregunten desafiants, intentant fer-te passar per boig, com si l'existència de la societat de l'afany de lucre fos pura invenció. Per això són tan agraïdes notícies com els Papers de Panamà, el trucatge dels motors dièsel de Volkswagen, Wikileaks o els abusos sistemàtics a menors denunciats al film Spotlight. El sistema necessita víctimes, és addicte a la sang perquè ha d'exhibir més luxe i més prepotència. Marx va definir ja al segle XIX un sistema que persegueix el màxim benefici. Un sistema que és evidentment prescindible i que, com el feudalisme, té els dies comptats. Un sistema que permet a la germana del rei d'Espanya dirigir una empresa a Panamà justament entre l'agost de 1974 i el juny de 2014, el període exacte en què Joan Carles, Don Joan Carles, va ser cap d'estat i rei d'Espanya. El proper dia 14, el Parlament Europeu sotmetrà a votació una Directiva de Protecció de Secrets Comercials que pot incorporar sancions als periodistes que divulguin l'existència del sistema. Un intent més de blindar-se i un pas més cap a la pròpia extinció. Així és el sistema.