Ja fa unes quantes setmanes que les estadístiques s'esmicolen amb una allau de víctimes a les carreteres catalanes. I és cert que molt sovint hem de recordar que encara hi ha massa trams de carretera que no reuneixen les mínimes condicions de seguretat. L'administració pública no es pot limitar a lamentar les víctimes i a demanar prudència, quan forma part dels factors que ajuden a engrandir les xifres, no fent aquelles actuacions que li pertocarien. Però també es cert que darrerament les imprudències i les males praxis al volant ens sorprenen, gairebé tots els caps de setmana, amb nous i catastròfics accidents mortals. La inconsciència, la imprudència i els malparits abunden per les carreteres com si de res haguessin servit els anys i anys de campanyes continuades de conscienciació. Potser que ens ho fem mirar i donem una volta per trobar solucions a un problema que ultrapassa qualsevol nivell de racionalitat.

La societat i les persones ja ho te?nim, això, quan tot apunta a una remuntada, ens acomodem, ens relaxem i deixem d'estar amatents i tensos davant un problema que persisteix i potser algú ens ha de mantenir atents, vigilants i preocupats, sense marge per a la relaxació. Potser ja no és suficient amb una campanya anual de conscienciació, calen accions constants i permanents per fer-nos veure que dur una màquina entre les mans no és ni pot ser una frivolitat. Com sempre, l'educació és fonamental per generar aptituds i alguna cosa falla quan aquestes aptituds no són les que correspondrien.

Evidentment, la gran majoria es comporta com toca, però només cal que una minoria, un de sol, se surti dels paràmetres per destrossar la vida de persones innocents. I així, cada cap de setmana, cada setmana, veiem com l'excepció destrossa les estadístiques, i el que es més importants, vides i vides que havien seguit la norma i que confiàvem que els altres farien el mateix. Hi ha d'haver alguna solució i l'hem de trobar entre tots plegats.