Aquests darrers temps estem assistint a la insòlita fi del règim de la restauració monàrquica del regne d'Espanya d'ençà de 1977. El PP no pensa negociar res amb ningú, es va acostumar a la majoria absoluta i no sap avenir-se que no pugui continuar fent tot el que vol. A més Mariano Rajoy sembla que ha sucumbit totalment a la síndrome de La Moncloa, versió espanyola de la síndrome d'hybris, fins i tot no va a la reunió convocada per Obama a Washington contra el terrorisme al món. Els únics que no hi van són Putin i Rajoy!

Realment fa uns anys ho dèiem però ara en tenim la certesa, una de les conseqüències de tenir poca cultura democràtica és que els governants entenien una victòria electoral com la possibilitat de muntar dictadures limitades a quatre anys. Una variant del turisme del XIX.

Paral·lelament s'ha iniciat un debat sobre els pactes entre C's, PSOE i Podem. El partit socialista assumeix la postmodernitat i ens proposa un pacte a tres, que tothom pacti amb tothom: la fi de les ideologies. Si exceptuem els indepes, això sí, que són la pitjor cosa del món.

I molts opinadors estan pressionant en la direcció d'un pacte a tres. Algú es llegeix els programes? Algú ens diu si és compatible tal programa amb tal altre? En quines qüestions sí i en quines no? No. Ningú vol treballar i llavors, és clar, només ens queda un debat artificial sobre el caràcter dels líders: tal persona no es vol posar d'acord amb tal altra. És a dir, psicologia de manual d'autoajuda. Patètic.

A veure si aclarim conceptes. Josep Oliu fa un partit polític i posa de líder Albert Rivera. Posa l'economista Luis Garicano-col·laborador de la FAES d'Aznar- perquè faci el programa econòmic, amb Florentino Felgueroso de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), la fundació de les principals empreses de l'Ibex 35.

Per altra banda Podem té dos economistes de referència, Vicenç Navarro i Juan Torres, gent republicana i socialista. Navarro, professor de la Johns Hopkins University i deixeble del premi Nobel d'economia Gunnar Myrdal. Creieu que aquests dos programes són compatibles? Doncs no. Són totalment contradictoris. Aquí i a la Xina popular, com deia aquell. El que més sorprèn és l'actitud de l'actual direcció del PSOE. Quins són els seus economistes de capçalera? Han perdut en vuit anys 6 milions de vots, perquè no fan un programa socialdemòcrata? No poden defensar ni la dació en pagament? Van directes al suïcidi, alerta hi van tant Sánchez com Díaz.

És tan improbable un pacte C's, PSOE i Podem com que se m'aparegui la verge.