ELS MOSAICS DE BELL-LLOC

08.04.2016 | 00:00
ELS MOSAICS DE BELL-LLOC

Avui, aquesta tarda, s'inaugura a Sant Pere de Galligants una exposició sobre els mosaics del mas de can Pau Birol o torre de Bell-lloc, amb el títol «Tres mosaics, tres museus».
La revisió periòdica del nostre patrimoni, l'actualització dels nostres coneixements i l'establiment de noves mirades sobre aquest patrimoni conegut són camins necessaris per trencar les inèrcies acomodatícies, i per treure l'art dels racons amagats de la memòria i tornar a situar-lo al bell mig de l'imaginari col·lectiu.
Tornar, ara, sobre els mosaics de Bell-lloc és una ocasió d'aquesta mena. Primer, per situar altre cop el fet que, en les troballes del segle XIX, a la gran vil·la romana del pla de Girona, tots els focus es van concentrar en l'anomenat Mosaic del Circ. Però en realitat, a Bell-lloc, es van trobar: El ja esmentat Mosaic del Circ, que representa una cursa de quadrigues, amb els corresponents cavalls i els aurigues amb els seus respectius noms, i que signa Cecilianus; el Mosaic de Bel·lerofont, i el Mosaic del Judici de París.
Aquesta exposició ens ha de permetre revisar la història dels tres mosaics i la seva diversa peripècia des del jaciment fins als museus. El primer, avui al Museu d'Història de la ciutat de Girona; el segon, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, i el tercer, a Sant Pere de Galligants, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Girona.
Serà bo recordar ara que aquests mosaics van ser trobats a can Pau Birol, l'any 1876, i que després que un masover de la finca descobrís, llaurant un camp, els primers testimonis del conjunt de la vil·la, el 13 de maig de 1876, el propietari, el comte de Bell-lloc, va emprendre treballs arqueològics per posar en valor i al descobert el conjunt que ara coneixem.
En aquell mateix moment, els membres més rellevants de la Comisión de Monumentos históricos y artísticos de la provincia de Gerona van elaborar una Memoria acerca del mosaico romano descubierto en el presente año en la heredad llamada torre de Bell-lloch, situada en el llano de esta Ciudad (Girona, Impremta de Vicente Dorca, 1876), que van adreçar a les Reials Acadèmies de la Història i de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid. El llibre conté un dibuix litogràfic del mosaic del circ en un desplegable molt acurat.
L'exposició, a partir de la triple procedència actual dels tres mosaics, tractarà de restituir-los a l'ambient i en el context de la vil·la romana on van ser trobats.
Em proposo només d'afegir alguna da?da i, també, recordar que el Mosaic del Circ que, com el de Bel·lerofont, van ser ar?rencats l'any 1937 i traslladats a Sant Pe?re de Galligants, acabada la Guerra Civil es van dur a Barcelona, al Museu Arqueològic, fins que, finalment, el Mosaic del Circ va tornar a Girona i va esdevenir una de les peces centrals del discurs museogràfic del Museu d'Història de la Ciutat. Arran de la seva instal·lació en aquest museu, l'Ajun?tament va editar un opuscle, signat per Josep M. Nolla, Jordi Sagrera, Pau Verrié i David Vivó: Els mosaics de can Pau Birol (Girona, Ajuntament, 1993), que és una guia magnífica per iniciar-se en el seu coneixement. I encara és bo recordar que, per la seva importància i per la força de les seves imatges, les tessel·les que configuren el Mosaic del Circ han esdevingut la imatge de presentació, el logotip que identifica el Museu d'Història de la Ciutat.
Tornem, però, al conjunt dels mosaics. Des de la descoberta fins l'any 1937 van romandre in situ, no sempre en les millors condicions. Aquest fet va significar que la Diputació de Girona primer, la Comissaria delegada de la Generalitat després i, principalment, l'Institut d'Estudis Catalans es preocupessin per l'estat de conservació del conjunt i decidissin intervenir, concretament, en el Mosaic del Circ. Ens en dóna notícia una carta conservada a l'Arxiu de la Diputació, de Josep de Calassanç Serra i Ràfols, que era el representant de l'Institut d'Estudis Catalans, a Joan Subias Galter que, des de 1926, era el director dels serveis de Cultura de la Diputació de Girona i que com a tal va ser integrat al servei de la Generalitat a partir de 1931. La carta del 6 de setembre de 1933 inclou el pressupost que Serra i Ràfols demanava per a una intervenció de consolidació en el mosaic. Aquest és el contingut de l'adjunt pressupostari: «Pressupost per al mosaic de Bell-lloc; 50 metres quadrats d'arpillera, 50 pessetes; 50 metres quadrats de tela metàl·lica, 150 pessetes; 100 kg de vareta de ferro rodó de 6 i 5mm, 70 pessetes; 25 kg de cola forta, 57,50 pessetes; 10 kg de salfumant, 3,50 pessetes; 10 sacs de ciment portland, 60 pessetes; 1m3 de sorra fina, 25 pessetes; 20 jornals de peó a 9 pessetes, 180 pessetes; manutenció de dues persones 30 dies, 450 pessetes; 15 viatges Barcelona-Girona i tornada, 300 pessetes; 5 dinars a Girona, 40 pessetes; imprevistos, 100 pessetes. Total 1.553 pessetes. Barcelona, 6 de setembre de 1933. J. de C. Serra i Ràfols».
La proposta d'intervenció que es va dur a terme suscitava, però, dubtes als responsables i hi ha un creuament de cartes i comentaris entre Francesc Martorell, Serra i Ràfols i Joan Subias, en les quals Martorell demana que es posin condicions als propietaris pel fet de tractar-se d'una intervenció amb diner públic en una propietat privada. Arran d'aquesta qüestió entren en joc dos gironins més, que ens són ben coneguts: Carles Rahola i Rafael Masó.
Rahola perquè com a funcionari de la Diputació integrat a la Generalitat es va encarregar de tramitar el document que s'havia de signar, i Rafael Masó perquè era amic dels propietaris i actuava d'intermediari. El resultat de tot plegat va ser un document atorgat per la propietària de Bell-lloc, M. Dolores González i de Mercader, assistida del seu espòs, Geroni Fabrés, i Joan Subias que signava en nom del Servei de Monuments i Museus de la Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona. Signat el mes de desembre, els treballs es van realitzar d'immediat, i el 20 de gener de 1934, Serra i Ràfols ja enviava la factura dels seus treballs a Subias. De començaments de 1934 fins al trasllat a Sant Pere de Galligants, el 1937, el mosaic era visitable previ acord i el Servei disposava d'una clau per supervisar-lo sempre que fos convenient; però els propietaris manifestaven totes les cauteles per acreditar i defensar la integritat dels seus drets de propietat.
L'exposició ens transporta a uns temps nous amb el patrimoni a l'abast de tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema