Cartes

Ramon Masagué Arribas . BARCELONA.

El divendres 1 d'abril vaig assistir al concert de Blooming Duo a la Casa de Cultura de Girona.

Va ser un concert molt especial, on els intèrprets van crear una sonoritat única i màgica amb l'arpa i la marimba.

El programa, que portava per títol «Viatjant amb Blooming Duo», va ser molt encertat i molt variat. Van interpretar obres de diversos autors, molts d'ells catalans com Albert Guinovart, Feliu Gasull, Joan Sanmartí, Marc Timón i altres com Maurice Ravel, Isaac Albéniz, Paolo Verzini, Jan Kotsier i Andrés Serafini.

Durant tot el concert Carceller i Pinyol van transmetre una seguretat i una gran compenetració entre ells.

Esperem veure molts anys dalt dels escenaris aquest duet tan especial.

Un MOT sense paraules

Carolina Ramon Torres.

Avui he anat al festival MOT, a la xerrada amb l'escriptora Amélie Nothomb. Hi havia molta gent, i part dels assistents no hem pogut entrar a la sala. L'organització tenia preparada una televisió i cadires al vestíbul de la biblioteca, però no existia la possibilitat d'escoltar la traducció simultània, per això s'ha informat que seria en català.

Una part del públic ha demanat que es pogués veure en l'idioma original, francès, i una altra part ha demanat que fos en català per poder entendre l'autora.

Després d'una votació on només s'ha preguntat a qui la volia en francès i, sense ser majoria, només s'ha pogut escoltar en francés, i això malgrat que hi ha gent que ha demanat als mateixos assistents que ho preferia en català perquè d'altra manera no entenia l'autora.

He decidit anar-me'n , ho entenia prou bé, però davant d'una organització que ha decidit desatendre a qui no entenia l'idioma i, sobretot, d'un part del públic que ha demostrat un tarannà esnob i cruel, no he pogut gaudir d'una escriptora que, precisament als seus llibres, critica la crueltat amb què les persones actuen unes envers altres. Segurament hi haurà qui em trobi exagerada, però el cert és que una part va decidir que la seva opinió havia de passar per damunt de la d'altres, i que un festival que vol ser un punt per a l'intercanvi cultural ha facilitat que aquests últims no hi participin.

Festa de la Misericòrdia

M. Àngels Pagès. ventalló.

Aquest primer diumenge després de Pasqua es va celebrar a l'església universal la festa de la Divina Misericòrdia. La va instituir el papa Sant Joan Pau II, l'any 2000, quan va canonitzar la beata Faustina Kowalska, religiosa polonesa, a qui Jesús li va donar l'encàrrec de promoure la devoció a la Seva Misericòrdia per implorar la pau i la conversió del món. Va ser precisament en aquesta festa, enguany l'onzè aniversari, que el Papa polonès va ser cridat a la casa del Pare.

Aquest any ha tingut un ressò especial per la celebració de l'Any Jubilar dedicat a aquest atribut de Déu. A tots se'ns convida a contemplar el seu amor misericordiós disposat sempre a perdonar i alhora aprendre també nosaltres a perdonar i a ser compassius amb el nostre proisme. El papa Francesc a la homilia de la missa que va celebrar al Vaticà, amb motiu de la festa, amb una gran afluència de fidels vinguts d'arreu del món, va ressaltar la importància de l'Evangeli. Un llibre obert on podem seguir escrivint gestos concrets d'amor, que són el millor testimoni de la misericòrdia pels homes i dones d'avui.

Un missatge ben interessant per portar a terme en aquest període de temps de gràcia extraordinària que encara ens queda, fins al 20 de novembre, solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l'Univers, amb la qual es conclourà l'Any Jubilar.

«Metempsicosis»

AgustÍ Casanova i Masferrer. GIRONA.

En l'atenta entrevista d'en Daniel Bonaventura avançant-se a la publicació del meu llibre Contes de la Verda Fondalada hi ha una pífia per no saber-me explicar bé i m'agradaria rectificar.

En l'entrevista es llegeix que en un conte, Metempsicosis, el clergue es reencarna. No és cert, el bon home és reencarnat, en primer lloc per un atroç bàrbar, al cap d'uns anys per un xuclador de boira que se l'empassa i el buida on no fa nosa, i finalment i feliç, per un pallasso. L'expert a treure-li el personatges que se li fiquen dins, cansat de la feina, deixa, com una bona opció, que el pallasso acabi per apropiar-se del vell capellà. Gràcies.