Segons el previst, l'anunciada reunió a tres bandes entre PSOE, Podem i Ciutadans va acabar sense cap acord, a l'hora d'intentar una combinació de Govern que permeti evitar una repetició de les eleccions. Com passa en casos semblants, ens trobem amb un problema d'incentius dels actors implicats. Excepte el PSOE, la resta té poca por d'acudir a la possible convocatòria electoral del 26 de juny.
I és que no cal deixar-se enganyar pels sondejos realitzats fins ara. Malgrat que la majoria apunten a un càstig cap al partit liderat per Pablo Iglesias, aquest té una basa de la qual es parla poc: la possibilitat de forjar una aliança preelectoral amb la IU dirigida per Alberto Garzón. Vots que es «van perdre» a l'hora d'atorgar escons a aquest últim, però que multiplicarien el seu efecte si se sumessin amb Podem i les seves confluències (fins al punt de poder amenaçar el segon lloc del PSOE). Pel que fa a Ciutadans, els seus líders també confien que la seva actitud «responsable» durant les negociacions sigui premiada pels votants... encara que mai de manera suficient com per amenaçar l'hegemonia del PP en el centredreta que, malgrat l'allau de corrupció procedent de València, seguiria sent la formació més votada (fins i tot amb alguns escons més, fent possible una aliança postelectoral amb el partit de Rivera). Així que el temps per evitar eleccions corre... però, de manera especial, contra Sánchez (que és conscient que no tindrà opcions de ser president si es repeteixen els comicis).
Tot i que no avancem esdeveniments: com va succeir a Catalunya, caldrà estar atents als moviments d'última hora d'uns i altres, a finals d'aquest mes d'abril.
