Artur Mas va ser víctima de les seves accions. L'expresident no va saber calcular fins a on l'afectaria en negatiu tot allò que feia i es va centrar només en el que li podria anar bé. Però la política és un joc de balances i en aquest cas, tot i que encara no ha dit l'última paraula, la llosa li ha caigut al damunt. Mas culpa la CUP de les seves desgràcies i és incapaç de veure que bona part de la responsabilitat del que li ha passat és només d'ell.
Mariano Rajoy també és víctima, en aquest cas dels seus silencis i la no activitat. El president en funcions del Govern espanyol s'autodefineix molt bé en l'entrevista que li va fer Jordi Évole a Salvados: «Jo no m'enfronto, procuro anar en paral·lel, així s'és més feliç». Així és com és Rajoy i per això, malgrat haver guanyat les eleccions, ningú es planteja pactar amb el PP. I aquí la culpa no és dels electors que no l'han votat, ni de la resta de partits que no volen saber res d'ell, ni d'Europa, ni del sistema. Bona part de la responsabilitat és només seva. Aquests dos polítics, antagònics en tantes coses, han acabat essent només presoners dels seus propis actes.
