Imre Kertész

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Pocs dies abans de la mort de l'escriptor hongarès d'origen jueu, Imre Kertész, Premi Nobel de Literatura, havia rellegit la seva novel·la Liquidació. Aquests últims dies l'he tornada a rellegir per recordar la seva veu literària i humana.

Tota obra porta implícita la veu de qui la fa. A la de Kertész hi ha, a més, el testimoni real i, per tant, viscut de qui va ser deportat a Auschwitz quan tenia 15 anys i després a Buchenwald, i va aconseguir, malgrat això, de sobreviure-hi. Una obra que allò que més pretén és denunciar i lluitar alhora perquè mai dels mais la història no oblidi una de les pàgines més fosques fins llavors existides per tal de no repetir-la tampoc mai dels mais, i això a través del l'art de la literatura, la seva millor eina per descriure un horror gairebé impossible d'imaginar.

Al llibre Liquidació, un dels personatges diu que Auschwitz no té explicació. De fet, és el mateix Imre Kertész qui pensa que un Auschwitz qualsevol és del tot incomprensible i que en cap món no pot tenir cap lògica. Per la resta, bé val a dir que el títol es refereix a l'intent de voler fer desaparèixer una editorial, símbol aquí de l'altre intent de voler fer desaparèixer la literatura sencera com a encarnació de la civilització llavors tan amenaçada. L'editorial, així doncs, com a reducte del bo i millor que ha creat l'home: la llibertat, la poesia, la cerca de la veritat..., i ara a punt de ser eliminades, igual que ocorre a Auschwitz amb les persones. ?Malauradament, la lliçó que volia que fos apresa no ho fou i més tard la follia es repetiria a llocs com Ruanda o els Països Balcànics, per dir només dos exemples propers en el temps.

Sobre organismes autònoms i ens dependents de la Diputació

Carles Pàramo i Ponsetí. President

per delegació del Consorci de la

Costa Brava, en nom de la junta de govern.

El 5 d'abril, en referència al procediment per a la provisió de les places d'alts càrrecs dels organismes autònoms i ens dependents de la Diputació de Girona, el Diari de Girona publicava una relació d'aquests, entre els quals inclou, erròniament, el Consorci de la Costa Brava.

Aquest ens no forma part de l'estructura de la Diputació, depèn, únicament i directa dels 27 ajuntaments que el constitueixen i nodreixen econòmicament. La Dipu?ta?ció, que per tradició, n'ostenta la presidència. El ple del CCB pren lliurement totes les decisions, pressupostos, inversions, plantilla i orga?ni?gra?ma, sense cap dependència. Els ingressos del CCB provenen únicament de les aportacions dels municipis consorciats i dels roma?nents propis de la gestió de l'abastament d'aigua i la gestió, per compte de l'ACA, del sanejament de les aigües residuals de la totalitat de la Costa Brava. No hi ha cap aportació ni subvenció de la Diputació la qual, únicament, presta els serveis de Secretaria i Intervenció, que no és poc, però a temps parcial.

És cert que, a resultes de l'aplicació de la malaurada Llei RSAL, el CCB està adscrit a la Diputació però només a efectes de comptabilitzar els actius i passius dins els global del sector públic estatal, una situació que, certament, li resulta beneficiosa atès que la situació econòmica del CCB, 0% d'endeutament i amb uns situació de superàvit permanent incrementa el seu índex de solvència.

Demano al lector que entengui aquesta carta en positiu, com un intent d'aportar llum. Altrament, permetre la confusió sobre la dependència del CCB implicaria posar en qüestió el posicionament dels ajuntaments consorciats. Es podria entendre que aquests són incapaços de desenvolupar plenament el govern dels respectius municipis pel que fa a la gestió de les competències pròpies del cicle de l'aigua. Una idea falsa que, fins i tot, podria resultar ofensiva.

Per als municipis de la Costa Brava, l'excel·lència en els serveis d'abastament i sanejament de l'aigua és vital i el CCB, és a dir, els ajuntaments de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Selva de Mar, Cadaqués, Palau-saverdera, Roses, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Armentera, l'Escala, Torroella de Montgrí-l'Estartit, Pals, Begur, Regencós, Palafrugell, Mont-ras, Vall-llobrega, Palamós, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Santa ?Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar i ?Blanes han treballat i treballen plegats desenvolupant una tasca que no dubto a qualificar com a altament meritòria només veure el balanç que es pot presentar, de qualitat en el servei i de resultats econòmics.

Per acabar, si algú em demanés quina és la clau de l'èxit no dubtaria a afirmar que aquesta rau en la forma d'entendre i compondre els seus governs, amb consens, amb representants dels tres sectors de la costa, nord, centre i sud, i, sempre, independentment de les majories, amb la presència de tots els partits majoritàriament representats en els consistoris de diversos municipis.