Escriptor? De cara a la paret!

"Els escriptors sèniors, en comptes d'agrair-los que segueixin amb la seva activitat creadora amb aportacions a la cultura en general, castigats!"

11.04.2016 | 08:56

Ara que s'acosta Sant Jordi i d'aquí dotze dies viurem la festa de la rosa i el llibre, és bo que els lectors sàpiguen algunes coses que sempre s'amaguen, encara que puguin tenir una certa consciència que el món editorial va de mal borràs. Primera: del preu d'un llibre (si no és escolar, perquè després t'encolomen que hi ha d'haver pressupost per als il·lustradors i la mitjana baixa) l'autor s'emporta un 10% del que el lector paga. La resta va per a distribuïdors (45-50%) i llibreters (i això va ser un èxit imposat per l'agencia de la malaguanyada Carme Balcells; abans era ?menys). Segons l'Associació d'Escriptors, un 96% quan fa un llibre no sap si serà contractat (les editorials se'l volen mirar i remirar abans d'invertir). Si ho és, li poden fer un avenç d'uns 1.300 € per una novel·leta (pràcticament a canvi d'uns drets d'autor cada vegada més baixos) i encara gràcies. Sap prou bé, a més a més, que, entre uns hipotètics 12/14 llibres publicats, suposant la mitjana anual d'un petit editor, aquest se'n prendrà un parell per ser promocionats com la nineta dels seus ulls i no pas els altres. Ah! El 68% de libres no ultrapassa els 1.000 exemplars! Si anem al camp de la traducció les dades són igual de penoses: per una pàgina traduïda de l'anglès et poden pagar 10/12€! Així són les coses en el món de la propietat intel·lectual, hagi costat el temps que hagi costat una obra de creació, que l'autor només pot considerar seva o dels seus hereus fins a 70 anys després de la pròpia mort, quan la propietat intel·lectual queda lliure. Amb aquestes dades a la mà, amb uns ingressos imprevisibles, que, si mai arriben, solen arribar al cap d'anys d'haver enllestit la feina, ja es pot entendre que la majoria d'escriptors busqui feines alternatives i compatibles per augmentar-se el sou: articles a la premsa, guions a ràdio i TV, tertúlies...

Com si no estiguéssim prou estacats, els escriptors, la llei de pensions que es va posar en marxa el 2013 i que reformava la del 2011, establia que si els ingressos per drets d'autor superaven el salari mínim anual (9.172,80 €), els creadors que estiguéssim jubilats podíem perdre temporalment la pensió. És a dir, els escriptors sèniors, quan comencen a gaudir d'un cert domini del seu art, en comptes d'agrair-los que segueixin amb la seva activitat creadora amb aportacions a la cultura en general, castigats! Que en altres latituds seguir amb un treball de forma extraordinària és agraït? Spain is diferent, i aquí et penalitzen. La tasca d'inspecció va començar a Catalunya, of course, i van rebre autors de totes bandes tant si escrivien en català com en castellà; tot seguit es propagà aquest afany recaptatori a la resta de tot l'Estat i ha arribat fins i tot als autors de tires còmiques dels diaris.

El passat dia 16 de març CEDRO (Centre Espanyol de Reproducció) i Sol Muntañola Advocats -especialitzats en totes les àrees compreses dins la propietat intel·lectual d'obres literàries, musicals, fotogràfiques, pictòriques, audiovisuals...- van organitzar un col·loqui sobre la situació dels autors jubilats davant la llei 27/2011 a l'Iltre. Col·legi d'Advocats de Barcelona. Un matí amb la sala plena de gom a gom. La majoria, escriptors sèniors, és clar, amb l'article 213 de no sé quina llei al cap repetit en la del 2013: "El disfrute de pensión será incompatible con el trabajo remunerado".

Enllà de benvingudes dels directius de ?CEDRO i de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), Isabel Pedrola, advocadessa experta en Dret Laboral i Seguretat Social, explicà les diferències entre jubilació anticipada, jubilació parcial i jubilació flexible, per si algú necessitava acollir-se a alguna d'aquestes modalitats (en la tercera, per exemple, pots cobrar el 50% de la pensió i la resta del treball que fas), ja que un Reial Decret del 13-III-2013 (en vigor des de l'1-IV) modificava les coses. Però resulta que professors emèrits universitaris o personal sanitari poden seguir tenint treball remunerat (per exemple publicant articles). Un lobby?

Núria Nolla Zayas del bufet Ramos & Arroyo, explicà que el problema és de Seguretat Social i no fiscal i recomanà als autors que volguessin manar en els seus drets com a autor sobre el què, com i quan em paguen perquè els nostres interessos poden no coincidir amb els editorials. Segons l'experta, els nostres rendiments no s'haurien d'incloure en l'apartat de rendes del treball o activitats econòmiques, sinó sota un altre concepte com tenen metges, professors emèrits d'Universitat i advocats que poden compatibilitzar la jubilació amb el cobrament d'ingressos. També exposà les dificultats de considerar-te autònom.

Tot seguit Marita Dargallo, del bufet Sol Muntañola, experta en propietat intel·lectual. explicà com aquesta propietat, de mena intangible, hauria de ser un dret moral i patrimonial, ja que tot creador es nodreix de la cultura de la seva època i la hi retorna. Per això considera l'actual legislació un càstig al talent i exposà que era horrorosa l'equació a més èxit més problemes. Álvaro Colomer vocal de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), es queixà de les agències literàries que espremen els autors, qualificà l'actual situació de terrorisme cultural i arribà a fer xanxa dient que Cervantes, a l'edat que tenia, no hauria pogut escriure la segona part del Quixot. Carlota Torrents, agent i representant de l'APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), recordà, entre d'altres coses, que dels 3000 M€ del Ministeri de Cultura només estan dedicats al llibre 7,3 M€.

Hi va haver un intens col·loqui i resultà clar que els escriptors no podíem anar cadascú pel seu compte, sinó que la unió faria la força i que els polítics catalans ja tenien prou en compte la injustícia de què érem víctimes.

Fos o no casual, el dia 17, l'endemà del col·loqui barceloní, la Comissió de Cultura del Congrés espanyol, va aprovar dues propostes no de llei sobre la compatibilitat de les pensions i altres ingressos derivats de la creació artística. Les proposicions van ser presentades per Democràcia i Llibertat i Podem i demanaven un canvi normatiu que permetés compatibilitzar activitats creatives amb la recepció d'una pensió. Podem fins i tot instava a suspendre les inspeccions iniciades i paralitzar els expedients oberts. Aquests dos grups amb la unió dels socialistes van aprovar els dos textos amb 25 vots a favor i 15 en contra corresponents al PP, que declarà no voler la suspensió de les inspeccions obertes.

La cosa, malgrat tot, sembla anar per llarg i la plataforma creada el novembre del 2015 entre CEDRO, AELC, SGAE i altres associacions hauran de pressionar per aconseguir una solució provisional com seria acordar directament amb Hisenda una modificació tècnica que permetés comptabilitzar els drets d'autor fora de l'apartat de rendiments del treball o d'activitats econòmiques. Voler anar a buscar diners en la misèria dels creadors és parlar de la xocolata del lloro.

Quan comprin un llibre el dia de Sant Jordi, amb totes aquestes dades, no serà cap acte indiferent...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema