Aquesta setmana sortiran amb la bandera republicana. Pablo Iglesias i els seus es proclamaran hereus d'una Segona República que va intentar superar les diferències ideològiques per transformar la societat des de baix. Més enllà de proclamar-se republicà, res fa pensar que l'experiència de fa 80 anys li hagi servit d'exemple. Reconèixer el dret a la independència de Catalunya, vetar la presència de Ciutadans al govern, augmentar la despesa pública en 62.000 milions, ressuscitar les caixes d'estalvi... Aquestes són algunes de les cessions d'Iglesias. No cal imaginar quines serien les exigències per assolir un pacte per treure la dreta del govern espanyol. En el termini d'un mes, Iglesias permetrà que segueixin els beneficis de les grans elèctriques enfront de la manca d'alternatives a la pobresa energètica, seguiran els desnonaments en lloc de canviar d'una vegada la Llei Hipotecària. Perquè l'objectiu últim del líder de Podem no ha estat mai aconseguir un acord. Pablo Iglesias situava els càlculs de l'interès de partit i la seva obsessió a ultrapassar el PSOE per sobre dels interessos de la majoria de la ciutadania, en especial de les capes populars. Molt lluny de semblar un autèntic hereu de la Segona República.
