És natural que, a més d'afectar la circulació de cotxes, la navegació marítima i aèria i els conreus, la Tramuntana afecta també altres àmbits de la vida empordanesa, la política inclosa. Ho dic perquè no trobo cap més justificació per explicar els darrers esdeveniments a Castelló d'Empúries. És cert que no ho tenen fàcil. És un municipi dividit en dos nuclis totalment diferents -l'antic i crescut al llarg dels segles, seu del comtat i de la basílica, que ofereix llar i protecció a la gran majoria d'habitants censats i "l'altre", el "barri" dels canals, la "petita Venècia" que està a 3 o 4 quilòmetres del "centre" i que sempre s'ha considerat un "extraradi" ple de guiris i forasters, però que aporta quasi 2/3 del pressupost i paga els "luxes" dels primers.
Això explica la proliferació de partits locals de tota mena (Plataforma, UDEM, etc.) a Empuriabrava, que volen independitzar-se de Castelló perquè estan tips del nepotisme amb el que són tractats. Davant tots ells, el PP de Julià Genovès, un promotor immobiliari que s'ha fet d'or durant els anys de les vaques grasses i que està encantat de conèixer-se a si mateix. Amb Francisco Camps l'uneix, a més de la gomina, algun vestit i la supèrbia, la visió d'una Espanya "grande y libre" i la bel·ligerància contra qualsevol senyal d'independentisme del poble de Catalunya. Tot i així, fou gràcies al seu suport que CiU, amb només 4 regidors, va poder imposar un govern quadripartit al guanyador, amb 6 edils, de les eleccions de l'any passat -ERC sota les ordres de l'exalcalde Salvi Güell i que tant els habitants censats d'Empuriabrava com els que no, que són majoria, consideren la seva "bèstia negre" i responsable de la degradació del "seu" municipi.
L'alcaldessa Assumpció Brossa, una entranyable empuriabravenca que va poder apropiar-se de la vara gràcies a la renúncia del seu antecessor, Xavier Sanllehí, té mala peça al taler. Va arribar al càrrec com a representant d'Unió i va apostar pels "Demòcrates" independentistes quan el partit de Duran Lleida es va partir en dos, però finalment ha sucumbit als cants de sirena dels convergents. És clar que la seva indecisió no ajuda a estabilitzar un cartipàs que ara té un munt de pretendents a presidir-lo. Davant les poques perspectives d'èxit d'un govern en minoria, una solució que s'albira després dels intents de "valencianització" de Genovès, és un govern "a la valenciana" entre ERC, PSC i Entesa, tot i que encara els faltaria un altre "aliat". Veurem qui tindrà el que s'ha de tenir per sustentar un govern presidit per Güell. En tot cas, no sembla que serà ningú que estigui arrelat a Empuriabrava. La resposta, benvolguts lectors, és en el vent!
