Diu l'escriptor Paulo Coelho, que no és que sigui un filòsof gaire reeixit, que la felicitat és el vent propici que et permet arribar allà on vols, amb la gent que vols, i de la manera que vols. La felicitat és l'instant concret i efímer, que sembla etern, i després és massa curt i serà recordat demà com la millor etapa de la teva vida. Això ve a tomb perquè uns saberuts estudiosos anglesos acaben de comprovar, amb dades empíriques a la mà, que la felicitat és més fàcil i més assequible, ves per on, amb els diners d'un milionari a la butxaca.
Durant molt de temps se'ns ha dit allò tan agradable, per als que no som milionaris, que els rics també ploren. Que tenen uns problemes que nosaltres no podem somiar. Que si a on on aparco el iot aquest estiu. Que a on vaig a sopar avui, que si a Londres o a Roma; que quin paradís fiscal trobo que no hi fiquin gaire el nas els periodistes.
Però ara sabem, amb números a la mà, procedents de l'escola acadèmica britànica, que aquest reguitzell de problemes no és res, respecte a quedar-se sense calés a meitat de mes, que et toqui la revisió del vehicle passat el dia 20, que a l'escala aprovin una bestreta que et deixarà sense els diners per a les vacances. Pagar el club de golf no és comparable amb haver de recórrer a la jubilació dels pares per pagar el rebut del lloguer. Se'ns diu que la felicitat també neix d'un mateix, de construir un ambient agradable, el teu espai, les teves aficions.
La felicitat que s'escapa a l'estudi és la de milers d'accions que fem a la vida i que són senzilles, que no tenen a veure amb el talonari. Un foli en blanc és un repte i el món per a un escriptor, un dibuixant o un pintor; l'hortet és l'aire pur i l'esforç per l'agricultor; el teu gos, és el millor amic per molts de nosaltres. Quan comences a cantar, a la dutxa, o pel carrer i penses que ets en Sinatra, o la Shakira, depèn del moment. Això també és felicitat. Sense diners ni comptes corrents pel mig.
Ara els alemanys acaben de treure al mercat una moneda de 5 euros, amb l'àguila imperial, tan majestàtica ella, en el revers. Els nord-americans, que també són d'àguiles imperials, tenen bitllets d'un dòlar. A Europa no n'aprenem. No es valora l'euro, i fem monedes de l'equivalent a més de 800 pessetes de la moneda anterior, la moneda que els nostres grans sabien comptar i estalviar. El dia que es decideixin a canviar el color dels bitllets de 500 euros, tindrem corredisses entre els amos del diner negre, si és que ho fan algun dia. Sembla que vagin buscant la inflació, quan l'única pujada de preus que podem resistir és la del nostre índex particular de felicitat.
