Ja han passat 116 dies d'ençà el 20 de desembre. Durant aquest temps hi ha hagut gairebé de tot: renúncia del candidat del primer partit en nombre de vots i diputats a sotmetre's al debat d'investidura, fracàs del candidat del segon partit en l'intent de ser investit president, un pacte solemne entre el segon i el quart partit i fins i tot, una proposta de govern del tercer al segon partit que finalment sembla que ha estat rebutjada. Tot i els intents i les propostes per desencallar la situació ens trobem on érem després de gairebé quatre mesos, igual que el dia 21 de desembre.
Costa tant desencallar la situació perquè el resultat electoral és molt complicat. Els electors no van deixar clar el que volien i les interpretacions no només són difícils, sinó que impliquen massa renúncies que pocs partits estan disposats a fer en un moment en què el mapa electoral que marcarà la política espanyola en els propers vint anys s'està redefinint per tercera vegada des de la Transició. L'última vegada que va passar va ser a mitjans dels noranta i ha durat més de vint anys. Qui ara s'equivoqui en el moviment, ho acabarà pagant i no es consolidarà en un mapa electoral que marcarà tota una generació.
D'aquí els problemes a fer passos agosarats. Però és que, a més, el resultat és diabòlic perquè obliga que s'hagin de posar d'acord no dos partits, sinó tres. Això, en un país sense tradició en governs de coalició, és demanar gairebé un miracle. A no ser que s'aposti per una gran coalició PP-PSOE que suposaria que el partit socialista tingués un paper secundari en aquest nou mapa polític.
Per tant, sembla que anem directes a unes eleccions que gairebé ningú vol perquè saben que hi tenen més a perdre que a guanyar. Llevat del Partit Popular. O millor dit, Mariano Rajoy. Que té clar que una nova convocatòria electoral és l'única opció que té de mantenir-se en el poder.
I és que encara que no ho sembli, el que està passant durant aquests quatre mesos afectarà plenament el resultat de les properes eleccions que poden acabar desencallant la situació en un sentit o un altre. I els partits ho saben i per això negocien amb la mirada clavada en l'opinió pública per tal de mantenir una bona posició de cara als nous comicis.
Molts analistes consideren que en el cas d'unes noves eleccions hi haurà pocs canvis respecte el resultat del vint de desembre. Jo, al contrari, crec que els petits moviments seran determinants i que deixaran una situació més desencallada que portarà a la formació d'un nou govern més o menys estable. Si més no, més estable que el que pot sorgir si en aquest pocs dies que queden es desencalla la situació. És obvi que el millor seria que no s'hagués d'anar a unes noves eleccions i que es pogués formar un govern encara que sigui provisional. Però si es va a eleccions, la situació es desencallarà segur.
Bàsicament per tres motius:
El primer, perquè inevitablement es produiran petits moviments dins dels diferents blocs ideològics en funció de com valori l'electorat l'actuació de cada partit en aquests cinc o sis mesos. Hi haurà trasferència de vots entre PP i Ciutadans, i entre Podem i PSOE. Aquestes petites transferències afectaran els equilibris actuals i de ben segur que deixaran una situació més clara que la que tenim avui.
En segon lloc, és molt probable que hi hagi un augment de l'abstenció si es repeteixen les eleccions. En part, provocada pel fracàs de la política i en part, pel desencís d'una part dels votants. A més, ja podem preveure que aquest increment de l'abstenció pot ser més intens en segons quins grups d'edat i això tindrà un impacte diferent en cada partit. Això, obviament, també incidirà a l'hora de trencar l'equilibri.
I finalment, el motiu més determinant segons el meu punt de vista, és el fet que el que ha passat durant aquest període fallit estarà molt present en la ment de l'elector a l'hora d'anar a votar. És a dir, els pactes electorals i els governs que es configuraran passaran a ser «el tema» de la propera campanya electoral. I els partits s'hauran de mullar. I els electors acabaran premiant aquells que ho tinguin més clar i siguin menys ambigus. L'elector realitzarà un vot ideològic, però alhora estratègic, calculant ja quina opció de pacte beneficia el seu vot. Això serà determinant a l'hora de desencallar la situació.
Tot indica que ens aboquem, doncs, a unes noves eleccions que estic convençut que desencallarien la situació. Això si abans no s'arriba a un acord de govern que ho eviti. Fet gens descartable. De fet, encara crec que hi ha moltes opcions que no hi hagi eleccions. Dependrà de les pressions europees i dels poders fàctics i que algun dels dos partits històrics espanyols acabi cedint en el darrer minut. I això és molt més probable del que sembla.
