La normalitat no existeix. L'individu normal és una invenció. Una agregació de trets individuals que formen una composició inexistent. Així de contundent s'expressa el professor Todd Rose de la Facultat d'Educació de la Universitat de Harvard. Tota la seva recerca se centra a demostrar que les estadístiques que serveixen per descriure «l'individu tipus» no haurien d'utilitzar-se per dissenyar pràctiques educatives o fins i tot mèdiques. S'haurien de basar en la variabilitat individual i no pas en la mitjana estadística. Tan convençut n'està que fins i tot lidera el Laboratori per a la Ciència de l'Individu, a la mateixa facultat on és professor.
Acaba de publicar un llibre anomenat The end of average (El final de la mitjana) i és preparant-lo que va anar a raure en com el sistema de mitjanes va penetrar a la societat. Es veu que el va introduir l'astrònom belga del segle XIX Adolphe Quetelet, que va començar a aplicar els principis estadístics per a les persones, observant el pes, l'edat de casament, la de la mort i altres variables. Quetelet va elaborar allò que avui coneixem com la representació prototípica d'un grup o bé l'home mitjà. «Una persona ideal, excepcional en res, excepte en estar a la mitjana» -diu Rose en una entrevista-.
Explica sense embuts com ell mateix, un producte del fracàs escolar, avui dia és investigador a la que és considerada la millor universitat del món, segons gairebé tots els rànquings. I és que a l'escola o a la universitat sovint tenim al cap la idea d'un estudiant mitjà, lliure d'interessos o habilitats particulars. Certament, si no som capaços d'entendre els individus que conformen una societat, difícilment la farem avançar.
