Cada vegada que des de l'Ajuntament anuncien els milions que suposarà Joc de trons per a Girona, els indigents que de nit busquen pels contenidors alguna cosa per rosegar o malvendre (sovint les dues coses, per aquest ordre), aturen la feina i brinden amb Moët &?Chandon a la salut del consistori que els enriqueix. I després continuen capbussant-se als contenidors, ara amb la felicitat de saber-se uns potentats. Jo mateix em llevo cada dia d'un altre humor des que m'han dit que sóc milionari.
En ple rodatge de la sèrie, l'aleshores alcalde i ara president ja va calcular, què dic calcular, va assegurar, un impacte de 3,5 milions per a Girona. «Impacte», aquesta és la paraula clau, quan ens la diuen hem d'imaginar un meteorit farcit de bitllets que ens caurà al damunt. Ara que s'estrenarà, el regidor Ribas anuncia un nou, ehem, impacte de 10 milions. Entre el primer impacte i el segon no hem notat res, potser els efectes es veuran a més llarg termini, en una tercera col·lisió, o xoc, o impacte o què sé jo, i llavors cada gironí portarà a sobre més or que un sogre gitano.
Si algú es pregunta com es calculen aquests impactes, la resposta és òbvia: no es calculen. Quan un arriba a representant polític té la potestat de deixar anar les xifres que li doni la gana. Com més incalculables millor, perquè si bé tenen el problema que no es poden demostrar de cap manera, tampoc ningú no les pot desmentir. Això dels impactes és una qüestió de fe.
Ignoro per què es conformen amb una xifra tan modesta, quan podien haver assegurat directament que l'impacte seria de cent milions. O de mil milions. O de deu mil. Als gironins tant se'ns en dóna, tampoc no notarem cap diferència i el que ens agrada és que ens parlin de milions. L'únic que volem és poder assistir a l'estrena en pantalla gegant i clavar cops de colze al veí de seient cada vegada que reconeguem algun racó de la ciutat o un conegut a les imatges. Potser fins i tot aplaudir sorollosament, per demostrar que a provincians no ens guanya ningú.
