L'escriptor Ramon Solsona explicava al programa El món a Rac1 (19/09/2007) el significat de l'expressió tan nostrada «l'obra de la Seu». La «seu» d'una ciutat, precisava, és la catedral, una tipologia de construcció que segles enrere requeria anys i anys i dècades i dècades d'obres abans de ser inaugurada. Recordava Solsona, per exemple, que Santa Maria del Mar (Barcelona) va ser una de les més ràpides d'aixecar-se; tot i així, el projecte va requerir 54 anys d'obres. La Seu de Lleida, en va trigar 75, d'anys; la catedral de Tarragona, 161, i la de Barcelona, 164. Però es podia anar més lent: a Tortosa, la Seu es va fer en 250 anys i a Girona, per les característiques tan específiques que té el temple, les obres van començar el 1320 i, el 1960 «encara es col·locava alguna escultura a la façana».
Salt no té catedral, però té obra de la Seu. La història va començar el 2004, quan el Departament d'Ensenyament va rebre de l'Ajuntament la cessió d'un terreny de 2.000 m2 per posar-hi els barracons d'una escola nova, El Gegant del Rec, al costat del CAP. Després arribarien les promeses de fer-hi una escola amb tots els ets i uts, amb parets, finestres, sostres, un pati i cadires i taules i pissarres. Però l'ambició d'Ensenyament no deu tenir massa límits perquè, si ens fixem en els terminis, fa la impressió que en el solar buit que hi ha al costat de les comissaries de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra, al passeig Marquès de Camps, hi deu voler construir una catedral. Només això explicaria la calma i la prudència amb què diversos gestors públics de tots els colors polítics s'han pres el projecte. Volen que «El Gegant» sigui l'obra de la Seu; deuen tenir ganes que generacions rere generacions s'atipin de promeses i excuses i omplir pàgines i pàgines de diari (la darrera, al Diari de Girona de divendres) sobre com no s'executa res. Deuen voler que els fills dels fills dels fills que ara hi estudien també convisquin amb els barracons i el pati de sorra. Volen aixecar-hi un temple, no pas una escola.
