Divendres alguns amics em van felicitar per la dimissió del ministre José Manuel Soria. No és que jo tingui res a veure en la seva dimissió, sinó que jo havia fet d'aquest ministre el meu exponent permanent de crítica al govern de Mariano Rajoy. El diumenge 19 de febrer de 2012 en aquest espai li vaig demanar la dimissió en un article que es diu "El desastre del decret Soria" com a conseqüència del nefast text d'aquest decret. Aquesta proposta legal tenia paràgrafs sencers extrets d'un document de la FAES que es deia "Propuestas para una estrategia energética nacional", mostrant que actuava al dictat de la FAES i, per extensió, de la patronal elèctrica. En aquell article vaig acabar dient "... resignem-nos a perdre anys en un procés que anava pel bon camí i al qual només feia falta regular la velocitat. A partir d'ara estarem aturats en via morta". Han passat 4 anys, 1 mes i 25 dies, en total 1.517 dies des de llavors. Durant tot aquest temps he mantingut la meva opinió sobre aquest ministre: una persona ignorant, que no sap res d'energia i que ha arribat al càrrec amb l'únic propòsit de fer moviments a favor de la patronal elèctrica. L'últim decret va ser el del fre a l'autoconsum, demostrant clarament que actuava amb un guió que va ser escrit a finals de l'any 2011.
La percepció de ministre ignorant que havia tingut durant tot aquest temps ara resulta que s'ha quedat curta. Estem davant d'un personatge que, a més, és estafador, enredaire, oportunista, trampós, afaitapagesos, brut... i així és el seu llegat de govern.
L'economia espanyola té un greu problema d'ingressos fiscals i això es deu sobretot a dues vessants importants: l'evasió fiscal de les fortunes dels més rics i l'economia submergida. S'estima que els ingressos espanyols per impostos que correspondrien al capital que s'evadeix a paradisos fiscals pot ser de 7.800 milions d'euros anualment. Però aquesta xifra esdevé significativament superior a causa dels ingressos que es deixen d'ingressar com a fruit de l'economia submergida. Si l'economia submergida suposés el 21% del PIB, això significa que es perd per IVA la xifra de 44.100 milions d'euros. En total, la pèrdua d'impostos associats a economia submergida i paradisos fiscals ascendeix a un 5% del PIB. Si tan sols fóssim capaços de recollir la meitat d'aquesta fuga, seria suficient per resoldre el problema fiscal espanyol.
Per tant, és hora de fer llenya de la gent que evadeix fiscalment com el ministre Soria. Perquè ara podem sospitar que, si va actuar al dictat dels interessos de pocs, deu ser que hi pot guanyar alguna cosa. I qui no ens diu que aquest assumpte es farà efectiu en un paradís fiscal llunyà?
L'evasió fiscal és comparable amb la xifra de l'espoli elèctric. A Pimec hem demostrat que el preu de l'electricitat es pot disminuir entre un 20 i un 30%. Doncs bé, aquesta diferència, que va al compte de resultats de les elèctriques, és una xifra de 4.000 a 6.000 milions d'euros cada any. Mentre els salaris reals van baixar entre el 2008 i el 2014 un 8%, el preu de l'electricitat va pujar un 28% pel mateix període. O sigui, ens roben pel davant i pel darrera, per tots costats, i els electors ho permetem. Fins quan? No es diu que el poble és intel·ligent? O volien dir masoquista?
Resoldre tot això és només un problema de voluntat política. Tenir més inspectors fiscals, i amb millor formació de la que tenen ara, és qüestió de voler-ho fer, posar a les companyies elèctriques a rega, possibilitar que les empreses siguin més competitives, és de justícia, frenar l'economia submergida és una qüestió de propòsit. La tecnologia ajuda en aquest aspecte, com ho mostra la publicitat dels papers de Panamà.
Un dia em van explicar una mesura que es va posar en pràctica a Portugal per frenar l'economia submergida. Quan un camió surt d'una fàbrica o d'un magatzem porta un albarà que descriu la mercaderia que porta i l'adreça on va. Doncs bé, la mesura consisteix en fer que l'albarà porti també la facturació, el preu i l'IVA, i obliga a que, al mateix instant, s'informi a hisenda de la factura. Així, si hi ha un camió sense albarà, es multa, i ningú pot vendre sense l'impost. Em diuen, i els serveis? Cert, aquests necessiten més inspeccions, però si han de comprar tots els productes amb IVA necessiten facturar per compensar l'impost, per la qual cosa també acaben facturant oficialment.
La societat digital que ve és també la de la transparència, no voler entendre això és fer més profunda la separació entre el ciutadà i el governant, enfonsar més i més la decadència en la que sembla que ha entrat Espanya. Governar perquè ho dic jo, afavorint els meus interessos i els dels meus amics, com ho ha fet el govern del PP, acaba així, amb total descrèdit, deixant un país amb moltes dificultats de governar.
La solució al desgavell només pot ser un impuls fort per la transparència, per la democratització, per la participació ciutadana, pel debat a fons, qüestionant-ho tot... en fi, un canvi radical en les maneres de fer. Respectant les minories també. Està per veure si serem capaços de fer-lo en un país adormit per la televisió i pel futbol.
