Les últimes enquestes apunten a un deteriorament de les expectatives electorals del conglomerat Podem i a un relatiu estancament del PSOE. Els principals afavorits per la repetició de les eleccions serien el PP i Ciutadans, comptant amb una menor mobilització del vot i, en el cas popular, amb la major fidelitat dels seus votants. Hem d'agafar amb pinces aquestes dades. Potser marquen una determinada tendència que pot apuntar cap a cert desengany amb les postures maximalistes del partit de Pablo Iglesias, el qual a més comença a mostrar-nos les seves costures internes. No crec que unes noves eleccions canviïn molt el sentit del vot dels espanyols i menys encara a mesura que es vagi acostant el dia clau.

Si recordem bé, uns mesos abans del 20D, les enquestes pronosticaven un sorprenent ascens de Ciutadans, que amenaçava fins i tot amb el sorpasso al PSOE, i una gran caiguda per Podem. El resultat final va ser l'oposat, en part, per errors de Rivera que va donar la sensació de ser un candidat encara a mig fer i massa pendent del màrqueting i, en part, per la magnífica campanya de les diferents marees que donaven el seu suport a Esglésies. El descontentament amb l'actual conjuntura política i econòmica reforça, sens dubte, als partits que expressen la seva indignació amb més contundència i que, a més, responen a una ideologia clarament populista. El malestar juga sempre a favor dels discursos que posen el seu èmfasi en el xoc entre bons i dolents, en la retòrica d'amics i enemics o de la casta contra el poble. Per això mateix, parlar avui en dia de partits beneficiats per una eventual repetició de les eleccions és irrellevant: el caos polític espanyol seguiria prevalent.

És probable, de totes maneres, que l'únic partit que hagi millorat la seva imatge al llarg d'aquests tres mesos sigui Ciutadans. A favor seu juga el prestigi del pacte i la cintura que ha demostrat Rivera. Tot i que l'aliança amb el PSOE pugui danyar d'alguna manera al seu nucli de votants més conservadors molestos amb el gir a l'esquerra, el seu acord amb Pedro Sánchez aconsegueix difuminar un repetit missatge de campanya que descrivia a la nova formació com la marca blanca del PP. En realitat, Ciutadans és un producte d'al·luvió, que s'ha anat construint a partir de materials de diferent consistència: gent il·lusionada, desenganyats d'altres partits, oportunistes, elits acadèmiques i professionals de diferents àmbits. La seva força resideix en la classe mitjana de les ciutats, però encara lluny de ser una formació rellevant en les immenses zones rurals del país. I la seva ideologia, en molts aspectes, continua sent un misteri. O, millor dit, senzillament es va fent sobre la marxa. Tot i que, sens dubte, la imatge de Rivera ha millorat en aquests mesos, el seu "moment" és discutible i costa endevinar quanta d'aquesta simpatia creixent cap a la seva figura pot traduir en vots reals.

I el mateix passa amb qualsevol altre candidat. Sánchez es mou en totes direccions, però les seves bases de suport al PSOE són febles i amb un flanc andalús bastant escèptic. Creure que Podem i les seves marees es troben en crisi em sembla mer wishful thinking, un miratge com qualsevol altre. I que un PP envoltat per l'hostilitat de tots els altres partits cregui que, un cop passat l'estiu, pugui formar govern resulta poc creïble. Almenys, a dia d'avui. I em temo que l'únic que evidencia la repetició electoral és el dolorós fracàs de la política.