aquest és el títol de l'exhortació apostòlica post-sinodal, presentada la setmana passada al Vaticà, un document que sintetitza la visió que sobre la família té el papa Francesc. És un text escrit a la llum dels dos últims Sínodes, on el papa presenta els desafiaments que l'Església haurà de tindre en compte de cara a la família en aquests inicis del segle XXI. I es confirma, una vegada més, que el ministeri Petrí de Francesc està dominat per l'alegria, ja que la seva primera exhortació, "El goig de l'Evangeli" de novembre de 2013, també tenia l'alegria com a línia argumental. I encara, la carta als consagrats, "Alegreu-vos", de febrer de 2014, inspirada en els discursos del papa, tenia igualment com a fil conductor l'alegria.
Sota el prisma de la misericòrdia, les quatre paraules claus d'aquesta exhortació, pel que fa a la realitat matrimonial, són acompanyar, discernir, acollir i integrar. Per això, en aquesta línia d'obertura, el papa ha deixat la possibilitat que els bisbes puguin permetre la comunió als divorciats tornats a casar. I és que l'actitud de l'Església és, com deia l'Abat Cassià, no donar definitivament ningú per perdut. És tracta d'evitar els judicis i les condemnes, i per contra, acompanyar sobretot les famílies que porten tantes ferides al seu si.
Com ha dit el Papa, "la misericòrdia és la biga que sosté l'Església", i per això Francesc ha criticat aquells que es comporten com a "controladors de la gràcia i no com a facilitadors". Amb aquesta exhortació, el papa ens presenta l'Església, no com una duana, sinó com una llar paterna, on hi ha lloc per a tothom.
L'exhortació "L'alegria de l'amor" consta de 9 capítols i acaba amb una pregària a la Sagrada Família. A més de les cites d'altres papes i dels Sínodes, inclou també frases d'Eric Fromm, Martin Lhuter King, Jorge Luis BorgesMario Benedetti.
És en el primer capítol, anomenat "A la llum de la Paraula", on el papa usa diverses referències bíbliques sobre la família.
En el segon dels capítols, "Realitat i desafiaments de les famílies", el papa Francesc tracta de les diverses formes de família, tot reconeixent "la gran varietat de situacions familiars que poden brindar certa estabilitat" i per això el text reconeix l'existència de "les unions de fet o entre persones del mateix sexe". El papa no vol que l'Església anatemitzi les famílies i per això creu que "no té sentit quedar-nos en una denúncia retòrica dels mals actuals". El papa demana una actitud humil i realista per afrontar els problemes actuals que afecten les famílies, sense condemnes ni judicis. El papa, evidentment, defensa la vida humana i la paternitat responsable.
El tercer capítol, "Vocació de la família", tracta de les situacions difícils i de les famílies ferides. Al mateix temps, el papa rebutja l'eutanàsia i la pena de mort.
El quart, "L'amor en el matrimoni", i a la llum de la primera carta als Corintis (1C 13:4-8) el papa presenta el matrimoni com un diàleg d'amor servicial i compassiu, amable i confiat, on fa també una defensa de la "dimensió eròtica de l'amor".
En el capítol cinc, "L'amor que es torna fecund", el papa parla de la paternitat responsable, que "no és procreació il·limitada", i del feminisme.
Al capítol sis, "Algunes perspectives pastorals", posa l'accent en la falta de preparació dels capellans per tractar els problemes de la família, alhora que destaca "l'experiència de la llarga tradició oriental dels capellans casats". El papa reconeix també que quan hi ha violència, la separació és inevitable. A més, destaca la necessitat d'acollir i acompanyar pastoralment els divorciats i els separats. Ens recorda que els tornats a casar no estan excomunicats i que per tant són part de l'Església. En aquest capítol també hi ha el tema de les agilitzacions de les nul·litats matrimonials. El papa destaca que, pel que fa a l'homosexualitat, que "tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat, i acollida amb respecte", evitant una discriminació injusta. Però també mostra la seva preocupació per l'equiparació de les unions homosexuals amb el matrimoni.
El capítol set, "Enfortir l'educació dels fills", tracta de la formació sexual en la maduració i el creixement dels fills.
El capítol vuit, "acompanyar, discernir i integrar", està centrat en la necessitat de fer costat aquelles famílies que, en la seva fragilitat, tenen múltiples ferides, donant-los de nou, confiança i esperança. El papa vol que l'Església sigui un autèntic "hospital de campanya" per curar les ferides dels qui estan ferits i per acollir tothom amb amor. Finalment el capítol nou tracta de l'"Espiritualitat matrimonial i familiar".
L'exhortació, amb una visió realista i plena de comprensió sobre les famílies, vol ajudar aquesta realitat a fer camí, en una Església samaritana i misericordiosa, que escolti abans de parlar, que aculli sense jutjar i que perdoni sense condemnar.
