El professor Francesc de Carreras ens ha regalat, en un article publicat a El País, una bona idea que no exigeix compartir credo i pot ser molt útil si hem de patir una nova campanya electoral. O una tercera. Que tot és començar.
Després de 120 dies, seguim sense govern. Com fa quatre mesos. Però De Carreras proposa una fórmula per evitar, en una propera contesa, l'esperpèntica situació actual. L'article 99.5 de la Constitució diu que "si, després de transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d'investidura, cap candidat ?hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà les dues Cambres i convocarà noves eleccions". Si, on diu "primera votació d'investidura", posés "del dia següent de les eleccions", ens hauríem estalviat l'espectacle actual. Tot i que, per ser coherents, ens ha permès treure'n algunes conclusions. El 82,4% dels votants no va confiar en la qualitat política de Rajoy i no el va votar. Però els seus competidors no han aconseguit ?substituir-lo. I no serà perquè alguns no s'hagin mogut. Però potser no els menava prou la governabilitat d'Espanya i dels seus greus i autèntics problemes, sinó guanyar l'aferrissada lluita d'egos que els ha enfrontat. Començant per "don Tancredo" Rajoy, incapaç de fer un lleig al seu renom, que és l'únic mèrit que aporta; o el professor universitari, en permanent míting de pati de facultat -"sóc el nou Evangeli"-; o el "tapado" de la dreta neoliberal "maquillada"; o el cap d'una esquerra que ha oblidat que ho era i prou feina té a escapolir-se de les escomeses "alandalusistes". Uns personatges incapaços de destronar el pitjor president de govern de la història d'Espanya.
