En diuen colonitzadors lingüístics. A principis de la dècada dels 70 , a Catalunya hi vivien 840.000 persones nascudes a Andalusia, flux d'emigració viscuda a Espanya. Durant la Transició, la població andalusa a Catalunya superava el milió d'habitants. En deien la novena província andalusa.
Ara és és evident que Andalusia té una potència que no tenia fa mig segle. Amb l'eix econòmic Sevilla-Huelva-Cadis, on despunten diversos tipus d'indústria com l'aeronàutica o amb el turisme de la Costa del Sol ja arrelat dins del circuit internacional. Malgrat això, encara avui, desenes d'andalusos es desplacen a treballar i viure a Catalunya, on paguen els seus impostos i fan els seus consums.
Entre 1995 i 2007, Catalunya era el principal proveïdor comercial d'Andalusia, amb un percentatge que fregava el 20%. A la balança comercial, el saldo era favorable a Catalunya en una proporció de 60/40. En resum, la comunitat que més contribueix a la prosperitat de Catalunya és Andalusia, per la intensitat de les seves relacions comercials.
Si els partits polítics catalans se centressin més en les accions i els drets de les persones i menys en la reivindicació i evolució de territoris, potser els catalans comprendrien que la immigració interior espanyola és part d'una aliança natural. I no cap imposició.
