Declarem, però exigim

18.04.2016 | 09:34

Estem en època de declaració de rendes. Un any més se'ns recorda l'obligació legal de contribuir, d'acord amb la capacitat econòmica i els ingressos de cadascú, a l'erari públic, per mantenir les administracions, les institucions i els serveis públics imprescindibles, a fi que la societat funcioni correctament. La gestió del diner públic ha de ser extremadament transparent, eficient i útil. I els responsables d'administrar-ho haurien de ser models d'honestedat i integritat, per facilitar que la resta de la ciutadania tinguem suficients motius per creure que els diners que paguem són ben gestionats i empleats.

Diuen que els països llatins estan més acostumats a l'astúcia i la picaresca que a la responsabilitat i l'honestedat, a diferència dels països nòrdics. Comença a ser hora d'assu?mir un paper actiu per defensar el bé co?mú i el que és públic, i és de tots. Ja queda lluny el costum de confessar i sentir-se per?donat i alliberat, com si no hagués passat res, i sense problemes de consciència tornar a fer malifetes o accions injustes i perjudicials pels altres, en la perspectiva que passar pel confessionari tranquil·litza nova?ment la consciència. Ningú pot eximir-nos de la responsabilitat personal ni l'obligació de col·laborar a reduir el patiment dels nos?tres conciutadans i facilitar el manteniment de serveis i ajudes públiques necessàries. I una de les maneres de fer-ho, legal, però també solidàriament, és pagar els impostos que ens corresponguin.

El mal exemple de polítics, d'adinerats i d'icones culturals, esportives o literàries no ens ha d'apartar de la nostra responsabi?litat social. Certament que tots aquests personatges que procuren no pagar, o pagar el mínim possible, utilitzant l'opacitat i l'asses?so?rament d'entesos en enginyeries jurídiques antisocials, no contribueixen a incen?ti?var que la resta de ciutadans paguin amb satisfacció els seus impostos.

Vivim moments complicats, on la celeritat i la quantitat de noticies desanimadores fan molt de mal a la necessària credibilitat que han de tenir les administracions públiques i totes aquelles persones que en son responsables de les mateixes. No és possible admetre que no hi ha solució. Comencem per complir nosaltres, però no deixem d'exigir la màxima transparència i honestedat als que administren els nostres diners. Els ciutadans no som clients de les administracions púbiques, som els seus amos. Declarem, però exigim també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema