No és país (laboral) per a treballadors d'edat?

18.04.2016 | 09:34

És Espanya, és la Unió Europea, un país, un territori, per a treba?lladors madurs o d'edat avançada? Per descomptat, almenys per a Espanya, les notícies que llegim darrerament en els mitjans de comunicació, que no són sinó la síntesi d'acords assolits en grans empreses, no conviden gaire a l'optimisme, almenys per als de més edat, que són els primers als quals se'ls ofereix la sortida voluntària ("desvinculació voluntària de l'empresa"), això sí amb unes condicions econòmiques atractives i que ens fan pensar sobre quin és el valor del treball per a les empreses i quines són les condicions laborals quan tants treballadors s'adhereixen voluntàriament als plans de baixes incentivades. N'hi ha prou de fer referència concreta al pla presentat recentment per uns grans magatzems que ha rebut sol·licituds d'acolliment per un nombre força superior a l'inicialment ofert. O els d'alguna important entitat bancària que planteja aconseguir l'ajust de plantilla gairebé de forma exclusiva a través de baixes voluntàries, això sí degudament incentivades.

Aquesta breu reflexió introductòria d'abast general, realitzada per una persona que compleix tots els requisits per a trobar-se en aquesta situació si fos personal laboral (fins ara la legislació laboral reguladora dels a?comia?daments col·lectius no s'aplica al perso?nal funcionari), em serveix per preguntar-nos què hem d'entendre per edat madura, un eufemisme amb el qual se sol encobrir l'arribada als 50 anys (tot i que ja normativa espanyola la situa en els 45) i l'inici de les preocupacions dels treballadors per la possible pèrdua de l'ocupació derivada de processos de reestructuració o ajustaments productius de la seva empresa. La reflexió que hem de fer, i que va en la mateixa línia que la formulada en documents de la UE sobre la necessitat de permanència dels treba?lladors d'edat en el marcat laboral, ja sigui com a assalariats ja com a autònoms o per compte propi, no té relació només amb el possible cost econòmic de la mesura, sinó també amb el que la mateixa suposa de rebuig i malbaratament, en força ocasions, d'un capital humà que cada vegada és més necessari per ajudar les joves generacions a una incorporació ordenada i tute?la?da al mercat laboral.

Potser algunes empreses rejoveneixin les seves plantilles, alleugereixin costos de personal bàsicament per raó de la menor antiguitat del nou personal, pactin condicions de treball més flexibles que les existents amb anterioritat, una forma educada d'explicar que les condicions salarials seran inferiors i que la seva disponibilitat serà molt més gran, i a mitjà termini això pugui reper?cutir, encara que tinc força dubtes, en la seva millora i en nova creació d'ocupació. Però els costos econòmics per als fons públics, la pèrdua de capital humà i el poc rendiment obtingut en força ocasions de la formació de les persones afectades, ¿no són motius suficients per fer-nos pensar en la necessitat de reordenar els mecanismes jurídics existents i aconseguir la permanència en el mercat de treball amb independència del vincle jurídic que la reguli?

Per això, el meu parer és que cal buscar i posar en marxa mesures que possibilitin el manteniment de bona part d'aquestes persones al món laboral, atenent a l'increment de l'expectativa mitjana de vida. Pensem, només a títol d'exemple i sense vocació d'exhaustivitat, en la reordenació dels temps de treball, polítiques de formació dirigides especialment a aquests col·lectius, la potenciació de l'autoocupació mitjançant la concessió d'incentius per a això i la utilització als mateixos efectes de les partides pressupostàries destinades a protecció per deso?cu?pació, o la possibilitat de compatibilitzar la percepció de la pensió amb una activitat professional a temps parcial.

Ens hem de preguntar quin és el suport de la normativa comunitària al treball autònom i més exactament a l'emprenedoria, i com es concreta partint de la base que les competències en matèria d'ocupació són dels Estats membres i la UE exerceix una tasca, certament molt rellevant, de coordinació. Ens hem de preguntar, igualment, com s'ha desenvolupat la protecció al treball assalariat i autònom de persones d'edat madura a Espanya, especialment a partir de l'acolliment pel govern espanyol de l'última legislatura de les regles generals defensades per la UE per potenciar l'emprenedoria i donar un major suport a l'economia social a la qual estan present formes societàries on els treballadors són autònoms però participen plenament en el procés productiu (per exemple, les cooperatives de treball associat, sempre que siguin realment cooperatives i no formes de encobrir un real treball assalariat).

En efecte, cal plantejar-se si el trànsit de la feina per compte d'altri a l'autònom es produeix com a conseqüència de la crisi econò?mica i influeixen en algunes ocasions acords convencionals. Un exemple seria el de l'expedient de regulació d'ocupació d'una empresa d'alimentació que va convertir fa ja un cert temps a més de tres-cents per compte aliè en treballadors autònoms o per compte propi. Molts altres menys exemples coneguts serien les extincions individuals pactades (via acomiadament objectiu sense demanda posterior davant els jutjats socials), que al cap de poc temps de portar a que l'anterior treballador assalariat passi a ser autònom, i en moltes ocasions, de manera formal o no, autònom econòmicament dependent.

No perdem, insisteixo, el capital humà que suposa que les persones grans, ja sigui com a assalariats ja com a autònoms, mantinguin vinculació amb el món del treball. Es pot, i cal, aprendre molt d'ells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema