Francesc Dalmau i Norat: una vida fascinant

19.04.2016 | 09:52

En moments tan crucials i tan importants com els actuals, és bo i és necessari donar a conèixer figures que tinguin, o bé que hagin tingut, una vida admirable, coherent, plena d'ideals... i que projecti una aurèola d'èpica. En aquest sentit, la publicació de la biografia Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós ha estat un encert. Editada per la Fundació Irla, es presentà a Palamós el passat 17 de gener. L'autor és el jove historiador tarragoní Francesc Marco. Pinzellem la vida del Dr. Dalmau.

Nasqué a Girona l'any 1915. Fill de Laureà Dalmau, metge, polític i escriptor, i de Laura Norat, filla del cafè Norat, el popular establiment de la Rambla de Girona, que oficialment s'anomenava Cafè del Comerç. Passaven les temporades d'estiu a la Fosca, fet que el portà a convertir-se en un enamorat del mar i en un gran nedador.

En els anys 30 començà a estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'accentuà el seu compromís polític a favor d'una Catalunya plena en una Europa democràtica: participà en la fundació de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i s'implicà en els fets dels Sis d'Octubre. La seva formació el portà a participar com a metge en diferents fronts durant la Guerra Civil. Emprengué el camí de l'exili. Després d'una breu estada a Montpeller, tornà per tenir cura de la seva mare i de la seva germana, però fou detingut just a l'altura de Figueres. Acabà a un camp de concen?tra?ció d'Algesires, del qual fugí de manera heroica: nedant de nit els catorze o quinze quilòmetres que el separaven de Gibraltar. A partir d'aquí es traslladà a Anglaterra a fi d'incorporar-se a l'exèrcit britànic, amb el qual participà en diferents batalles, entre les quals, la de Normandia. Fou condecorat amb quatre medalles.

En els anys cinquanta s'instal·là a Palamós, on exercí durant molts anys com a metge. Era molt estimat pels seus pacients, tant per la seva humanitat com per la seva professionalitat. Amb el restabliment de la democràcia, reprengué l'activitat política, cosa que el dugué al Parlament de Catalunya com a diputat (1980-1984) i a l'alcaldia de Palamós (1983-1985), on prosseguí la lluita pels seus ideals.

Se li atribueixen, de manera unànime, diferents adjectius: afable, bo, compromès, generós i valent. Morí a Palamós el 2003. Pocs mesos abans havia estat nomenat fill adoptiu de la vila. Ja tenim la biografia del Dr. Dalmau. Ara ens cal una pel·lícula sobre la seva vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema