Lectures per Sant Jordi

«Encara hi ha llibres -pocs, però hi són- que tenen la capacitat de captar tots els meus sentits»

20.04.2016 | 09:30

Fa uns anys que tinc una crisi lectora: els llibres em cauen de les mans. Abans ho devorava tot; mentre en llegia un en tenia una pila més a la tauleta de nit, fent cua impacients. M'enduia llibres a la platja, al tren, a tot arreu. Em preocupava no tenir temps de llegir tot el que volia llegir. Ara, en canvi, molts dels llibres que començo els deixo a la pàgina vint perquè no m'interessen, no m'enganxen, no m'atrapen gens. A vegades passa que perdem una mena d'innocència i veiem les bambolines a les coses, als llibres també. I fa una mica de pena.

Però no està tot perdut, perquè al mig d'aquesta crisi encara hi ha llibres -pocs, però hi són- que tenen la capacitat de captar tots els meus sentits. Com que dissabte és Sant Jordi em fa il·lusió fer-vos una llista top-ten de les lectures que últimament han aconseguit atrapar-me. Us adverteixo que no us parlaré de l'Elena Ferrante ni de l'últim Juan Marsé ni del Manual per a dones de fer feines, que segur que estan molt bé: no és una llista de més llegits ni de novetats. És una llista una mica sui generis de llibres que últimament m'han agradat molt.

M'han atrapat tots i cada un dels llibres d'Emmanuele Carrère. Si no el coneixeu i us ve de gust provar-ho, llegiu L'adversariDe vidas ajenas. És molt bo. Però molt. Als seus llibres hi ha molta veritat, i no només perquè els últims que ha publicat siguin històries reals. Traieu-ne un de la biblioteca, compreu-lo, demaneu-lo a un amic, és igual, feu-me un vot de confiança i llegiu-ne tres pàgines: us prometo que us atraparà. He tingut sort i he trobat una força semblant en un altre escriptor, aquesta vegada de ficció: Herman Koch. També és molt bo, però molt, i les històries que explica són molt potents. No us perdeu La cena ni Ca?sa de verano con piscina. L'últim, Estimado Sr. M., l'acabo de començar i no us puc assegurar res però de moment m'ha fet molt bona impressió -no m'ha caigut de les mans. Ara és quan la meva llista es torna una mica estranya i us parlo d'un llibre de fa dos anys que parla de tennis. No jugo a tennis ni m'interessa gens, però per casualitat em va caure Open, de l'André Agassi, a les mans: el vaig obrir per la primera pàgina i vaig arribar fins a l'última gairebé sense respirar. Si us interessa el tennis llegiu-lo, i si no us interessa també. Parla de persones, de pors, de pares, de tot. Amb una honestedat que fa caure de culs.

L'autobiografia de l'Oliver Sacks, En movimiento, també és tremendament honesta, molt humana i emocionant. A les últimes cent pàgines decau una mica, però les primeres dues-centes són tan bones que val la pena. I acabo l'article i la llista i m'adono que no hi ha cap dona, i no sóc amiga de les paritats obligades però una dona sí que l'hi vull posar: llegiu la Rodoreda, que és molt bona, però molt, i a més a més no passa de moda. Si no heu llegit La plaça del Diamant, ho heu de fer immediatament i dissabte és el dia ideal per començar -no és obligatori comprar novetats!

Que no us caiguin els llibres de les mans i que passeu un sant Jordi deliciós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema