Cartes

21.04.2016 | 07:20

I què passa si ens equivoquem?
inés blanch molina. olot.
Els alumnes de segon de Batxillerat, durant aquests mesos estem vivint una etapa de decisions molt difícils de les quals depèn en part, el nostre futur. Molts tenen molt clar què i on ho volen fer, però d'altres no tant. La pressió social, per part de tots els àmbits del nostre entorn, provoca en molts joves un estrès que juntament amb la Selectivitat, es fa impossible de portar.
La nostra generació viurà aproximadament uns cent anys gràcies als grans avenços tecnològics i mèdics, per tant, en el cas que no triéssim correctament la nostra carrera o ens equivoquéssim en el camí que prendrem, tan sols perdríem un any, un 1% de la nostra vida. Aquest percentatge és ridícul en relació amb tot el temps que ens queda per viure i equivocar-nos una vegada i una altra, sempre aixecant-nos.
Això es tan sols l'inici d'una de les millors etapes de les nostres vides, els errors en formen part, però els encerts també.

Queixa a l'Ajuntament
de Girona
PEDRO MARTÍN ROMOJARO. GIRONA.
Ens dirigim a l'Ajuntament de Girona per mostrar-los la nostra disconformitat amb la decisió que aquests últims dies han pres de traslladar uns bancs de granit gris que han estat instal·lats els últims deu anys a la via pública, carrer Riu Freser entre els números 9-11 de la nostra ciutat de Girona (barri Sant Pau-Palau).
Segons hem pogut comprovar aquests bancs han estat col·locats en una altra zona de la nostra ciutat, concretament a la cantonada amb la concurrència dels carrers Santa Eugènia- Tomàs Mieres. Al nostre entendre això és un greuge comparatiu, inacceptable per la nostra part, que formem part del veïnat de la ciutat de Girona. Que potser som ciutadans de segona fila?
Han de saber que aquests bancs, tot i que de fet ja formaven part del mobiliari municipal, van ser una aportació que va realitzar la promotora immobiliària Grup Ruyra en l'entorn del conjunt Residencial Freser I des de fa més de 10 anys i és de molt mal gust per part d'aquest ajuntament la mesura discriminatòria que han pres.
Els veïns d'aquestes quatre comunitats mostrem la nostra més rotunda disconformitat amb aquesta mesura i així l'hi volem fer saber.
Sense res més a explicar-los, de moment, una salutació d'un dels veïns.

Espanyolistes de dretes, espanyolistes d'esquerres
Joan Boronat Lecha. blanes.
Gregorio Morán acusa de talibans i neofeixistes els que reclamem la devolució dels drets robats a Catalunya, per definir els colonialistes espanyolistes com el que són, espanyolistes i colonialistes. Alguns polítics volen que tant el català com el castellà siguin oficials a Catalunya.
Els espanyolistes es pensen que si la seva llengua substitueix el català, la unitat d'Espanya està assegurada, però no funciona ben bé així, almenys no va donar resultat a les colònies ultramarines, que es van quedar la llengua, però es van cansar de mantenir la «madre patria».
Lluís Rabell ens acusa de racistes per proclamar el fet que la llengua nacional dels catalans és el català (l'occità la dels aranesos); com es pot ser tan ignorant, fins al punt d'acusar-nos de racistes quan el que es pretén és que els fills i néts de tota la gent que tenim a Catalunya, vinguin d'on vinguin, es cohesionin i es facin seva la llengua nacional?
López de Lerma pregunta des de quan hi ha intel·lectuals a Catalunya, acusant sarcàsticament els firmants del manifest Koiné, perquè diu que viuen dels pressupostos públics; ignoro aquesta dada, però encara que fos així, podria ser que els intel·lectuals de llengua castellana també estiguin en condició de subsidiats, però com se sol dir, no és el mateix; opina que l'aportació del grup Koiné és una insignificança al costat de tantes preocupacions econòmiques i laborals que pateix Catalunya; l'Estat espanyol també té greus problemes econòmics i socials, però bé que es preocupen de la llengua castellana. Ara es gasten uns quants euros per commemorar el quart centenari de la mort d'en Cervantes, però, com se sol dir, no és el mateix.
Com n'és de certa la teoria que «el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema