Quan era petita el verb imaginar em fascinava. Com si sabéssim etimologia, en començar una frase amb aquest verb visualitzàvem un ventall de possibilitats tan sensacional com inabastable. Suposo que per això el conjugàvem malament. Dèiem: «T'imaginessis que aquí hi ha una porta que ens porta al cel?».
Ara que sóc gran em continua fascinant imaginar. Crec que molts processos creatius arrenquen amb aquest verb. I també molts projectes de recerca. Imaginem hipòtesis que després volem comprovar si es converteixen en realitat. Doncs bé, #imagineUOC és l'etiqueta que estem fent servir a Twitter per tota una setmana d'activitats de recerca dedicades a «imaginar» la universitat del futur. Experts d'aquí i d'arreu ens han acompanyat compartint en català, espanyol i anglès tot un reguitzell d'estudis, propostes i debats que ens hauran fet a tots plegats uns rics imaginaris. O no tan imaginaris si entenem la riquesa com la defineix la filòsofa Marina Garcés, és a dir, com a valor del que és ?«inapropiable» (del que no pot tenir propietari) i que, per tant, t'enriqueixes amb les relacions amb els altres, les que comporta el compromís amb la vida col·lectiva que vivim (i gaudim).
Una setmana on, a part de compartir els darrers avenços en recerca de la UOC, hem «imaginat» les respostes als reptes de la universitat del segle XXI, amb estudis que han tractat des de les característiques dels estudiants, passant per quin rol hauran de desenvolupar els professors i fins a quin disseny tecnològic ens caldrà (aquest vessant analitzat conjuntament amb l'MIT de Boston). I tot plegat també ho hem volgut imaginar des d'un prisma de gènere.
«Imaginar» ens fa rics!
