Fins ara els avis eren els principals suplents a la bancada de cuidadors dels néts. Els avis també són el matalàs emocional més reconfortant per als néts en casos de divorci d'alta tensió. Però a partir de la Sentència del Tribunal Suprem del passat 2 de març del 2016 els avis també es convertiran en la pinya econòmica del castell familiar.
La sentència reconeix l'obligació dels avis a contribuir en el pagament de les des?peses dels néts, obligació legal que es ba?sa en una solidaritat familiar semblant a la germanor de les torres humanes. Així, quan el castell familiar trontolli i caigui per la insol?vència d'un o dels dos progenitors, el pare o la mare podran demandar judicialment els avis paterns i materns perquè contribueixin econòmicament a pagar les despeses dels néts.
La quantitat que en concepte de pensió d'aliments fixarà el tribunal a càrrec dels avis dependrà de l'import de les pensions o nò?mines que tinguin, així com del valor econò?mic del patrimoni i variarà també en funció de l'import de les despeses dels néts. El tribunal també tindrà en compte les càrregues dels avis, és a dir, l'import d'hipoteques, préstecs personals, així com altres càrregues familiars, com ara que els avis també es facin càrrec de les despeses dels fills majors o menors d'edat.
La pensió resultant la gestionarà el pare o la mare que tingui la guarda i custòdia dels néts.
La mateixa sentència, però, rebutja que es pugui reclamar als avis l'import de les despeses extraordinàries dels néts (com ara ulleres, ortodòncies, casals, activitats extraescolars, estudis postuniversitaris...).
Molts pares i mares tiren endavant les seves famílies amb la inestimable ajuda dels avis com a cangurs. Queda lluny la imatge dels avis matant les hores al casino, asseguts en un balancí o coixejant en un passeig. Més enllà de la devoció, en temps de crisi, s'imposa l'obligació.
I malgrat que és cert que cada vegada els avis s'informen i exerceixen més els seus drets, m'agradaria pensar que l'esforç de la pinya familiar queda repartit i que entre els drets dels avis (a més de veure els néts i relacionar-s'hi) hi ha també el de poder gaudir d'uns darrers anys de tranquil·litat. S'ho mereixen!
